Resistència socialista, decepció popular

Situació: Eleccions a Andalusia i Astúries; la suposada fi de l’hegemonia del PSOE andalús i el fallit govern d’Alvarez Cascos al principat; pel PP, la opció de fer el tomb històric a terres andaluses i assolir més poder que mai, a més de superar Foro en vots; pel PSOE, evitar la majoria absoluta d’Arenas i guanyar a Astúries una altra vegada. Emoció, nervis, intensitat. Gunyador 1: l’abstenció, onze punts més alta que en les darreres eleccions en ambdues comunitats. Guanyador (??) 2: Arenas, victòria del PP a Andalusia després de 30 anys amb 50 diputats, tot i que segurament serà la quarta vegada que ho intenta i no podrà governar. Guanyador 3: Izquierda Unida, doblant en escons a Andalusia, pujant a Astúries i recollint vot del malestar per les retallades i pel desgast socialista. Guanyador 4: Alfredo Pérez Rubalcaba, secretari general del PSOE, que ha pogut posar fre a la sagnia socialista i s’ha apuntat el triomf asturià i la resistència andalusa. Perdedor 1: Mariano Rajoy i el PP, que han vist frustrada la majoria absoluta andalusa i han vist com Foro tornava a superar-los en vots i escons; els ajustos pressupostaris comencen a passar factura? Perdedor 2 (??): Pepe Griñán, el president del PSOE ha perdut les eleccions i ha pagat els errors del seu partit, però ha donat la volta a unes enquestes catastrófiques i probablement assolirà la presidència del govern andalús amb el suport d’IU. Perdedor 3 (??): Alvarez Cascos, la seva experiència al govern ha suposat la derrota electoral, però possibles pactes amb el seu expartit, el PP, el podrien fer seguir al capdavant del govern. Perdedor 4: la democràcia, participació baixíssima, desinterès de la ciutadania en la política. Conclusió 1: Andalusia, el famós graner de vots del socialisme, la pàtria de Felipe, Guerra o Chaves ha posat el fre parcial a l’hegemonia popular: Arenas ha guanyat però no prou, el PSOE ha perdut, però per poc, i IU ha tret un resultat brillant; comencen els pactes. Conclusió 2: Astúries és un trencaclosques rocambolesc, amb el PSOE guanyant en vots i escons, Foro resistint i el PP fent el pena però que té la clau per formar govern. Conclusió 3: tothom creia que Rajoy no tenia oposició, ni ombra, que podria fer el que volgués; doncs serà que no, l’esquerra resisteix, IU creix amb força i si Rubalcaba utilitza la seva brillant art de moure tots els fils, la partida política està més oberta que mai. Conclusió 4: el descontentament social segueix sent molt alt, la crisi econòmica afecta a tots els partits, aquí el més hàbil pot treure petroli d’on suposadament hi ha un desert immens. Visca la política, i sobretot visca la democràcia!