Aquest cap de setmana el PSC celebra el seu 12è Congrés que, amb l’eslògan “Nou PSC” cerca una renovació de la seva executiva després d’un triple cicle electoral nefast que els ha fet perdre el Govern de la Generalitat primer, l’Ajuntament i la Diputació de Barcelona després, i el govern d’Espanya del germà PSOE, així com el primer lloc en unes eleccions estatals a Catalunya: tres derrotes socialistes, tres victòries de CiU (amb el PP amb majoria absoluta al Congrés, al Senat i allà on sigui possible). Miquel Iceta, que ho volia aglutinar una mica tot, ha fet un pas endarrere, i ha deixat via lliure als dos principals aspirants a la primera secretaria del partit: Àngel Ros, de l’anomenat sector catalanista, alcalde de Lleida, pedra a la sabata del poder dels darrers anys centrat al Baix Llobregat, i el gran favorit, l’alcade de Terrassa Pere Navarro, amb un suport majoritari entre la vella guàrdia, part de la nova, i bona part de la que no és vella ni nova; una de les grans incògnites és quina posició prendrà l’exalcalde de Vilanova i la Geltrú, Joan Ignasi Elena, un altre dels noms a tenir en compte: si Elena es decanta per Navarro, el camí serà extremament fàcil per l’alcalde egarenc. Escollit primer secretari, són ja diverses les veus (sobretot entre els que no veuen clara la línia de Navarro) que diuen que, de fet, el principal poder no l’ha de tenir el màxim dirigent del partit sinó el candidat, i aquí tornarem a veure totes les cares possibles: qui serà el cap de llista a les properes eleccions catalanes; altra vegada noms i projectes, il·lusions per tal d’intentar orientar un partit que ha perdut bona part del seu nord i la centralitat política; en dotze mesos, Montilla, Chacón i, en segon terme, Hereu, han enfonsat electoralment i sobretot sociològicament el partit, en un context de greu crisi econòmica i de moltes polítiques errònies; cal veure què proposa la nova direcció. És important per Catalunya tenir partits forts, equilibris de forces i un socialisme que representi noves idees. Ha de tenir en compte el PSC que el seu principal rival a nivell català ha deixat de ser CiU: bona part del votant ha virat cap a Iniciativa i, sobretot, cap al PP, recuperar el rumb no serà fàcil. Diumenge tindrem la primera resposta en format direcció, veurem cap a on es dirigeix la nau.
