Putin tercera part

Vladimir Putin, el gran home fort de Rússia els darrers quinze anys, tornarà a ocupar la presidència del país després dels mandats del 2000 al 2008; quatre anys com a primer ministre, manant a l’ombra de Dimitri Medvedev, li han servit per tornar a fer el salt a la presidència després de pactar amb aquest la seva no reelecció; d’aquesta manera, Medvedev deixava les portes obertes del Kremlin pel petit gran personatge. 110 milions de russos convocats a les urnes en uns comicis titllats de deshonestos, injustos i plens d’irregularitats; així com ahir al vespre més de 100.000 persones aclamaren el nou president a Moscou, per avui desenes de milers es manifestaran a la mateixa capital per denunciar els suposats tripijocs que han fet que Putin assoleixi el 63,81% dels sufragis i, per tant, sigui investit president sense necessitar una segona volta. El segon lloc, amb el 17% dels vots ha estat per l’històric dirigent comunista Guennadi Ziugánov, mentre que el jove magnat Mikhail Prokhorov –una de les grans fortunes russes– ha quedat tercer amb el 7% consolidant un polític que es veu amb molt futur a les terres russes; el nacionalista Vladimir Zirinovski i el socialdemòcrata Sergei Mirónov han assolit percentatges més baixos. La oligarquia russa respira tranquila, l’home que els ha donat el poder i els ha situat al món tornarà a ser el primer representant del país; en una època de suposats lideratges fluixos, torna Putin amb ganes de consolidar-se com a mínim dotze anys al poder: dos mandats de sis el podrien avalar, deixant les sospites antidemocràtiques ben aparcades i l’oposició russa sense estandards. Veurem quina serà la política de portes endins –amb els problemes gegants que té un país immens, amb grans fortunes, grans misèries, grans opcions i grans infraestructures obsoletes– i de portes enfora, amb l’escenari caucàsic, del Pròxim Orient, de la Xina, els Estats Units,… sobre la taula i amb la importància estratègica dels recursos naturals amb el gas al capdavant.