Matas condemnat

Jaume Matas va ser president del govern de les Illes Balears del 1996 al 1999, ministre de Medi Ambient del 2000 al 2003 en la segona legislatura d'Aznar, i altre cop president de Balears del 2003 al 2007; figura estrella del PP i de l'Espanya que anava tan i tan bé, plena de favors i corrupteles que inundaren bona part de l'Estat, sobretot zones costaneres catalanes, valencianes, andaluses o balears, a més d'un creixement inaudit de la meseta central amb epicentre a la capital del regne. Un dels múltiples exemples d'aquesta Espanya puixant, més enllà d'aeroports fonamentals pel trànsit aeri planetari o bé de línies de TAV amb una afluència aproximada de dos passatgers i un parell de microbis, fou Palma Arena, un velòdrom pressupostat en 45 milions d'euros i que marxà vora els 100; vaja, una de les estrelles del brillant govern Matas se n'anà una mica de la màniga, i aquí es van veure alguns aspectes que no acabaven de quadrar. Total: en tres anys s'han derivat 26 causes del cas Palma Arena, que serví per tal que el ja exmilitant del PP, dom Matas, s'enriquís (i junt amb ell, uns quants altres) a base de prevaricació, falsedat documental i uns quants delictes més dels que la justícia en té bona nota. Avui s'ha sabut la primera sentència del cas: és la segona de les vint-i-sis (Matas apareix en vint-i-una); els més de vuit anys de presó demanats per la Fiscalia han acabat en sis anys i dos mesos per Matas (la defensa ja ha dit que presentarà recurs) i tres anys i nou mesos per Antoni Alemany; i el vincle entre Matas i Alemany? El bon jan d'Alemany, periodista, era qui feia els discursos del president Matas i, a més, s'encarregava d'enaltir la seva excelsa gestió pública a través de diversos mitjans com ara el diari El Mundo, i clar l'amic Matas decidí compensar-ho: prop de mig milió d'euros de diner públic balear per a les empreses d'Alemany. Matas ja va ser jutjat fa uns mesos i li caigué una fiança de més de dos milions d'euros a les que féu front amb diverses propietats; per molt recurs, sembla clar que la presó serà casa seva en un futur proper. Una altra de les peces que pengen del cas Palma Arena pinta i pinta negra: és el famós cas Urdangarín, amb la seva empresa Noos que tants problemes porta a la família reial (pobret el Rei, que no pot dormir ni amb el seu gendre ni amb l'atur juvenil) i que ha fet i farà passar uns quants maldecaps (i alguna cosa més) al marit de Cristina de Borbón. Gürtel, Palma Arena, Urdangarín, aeroport de Castelló, ajudes andaluses, Millet&Montull sl, candidatura olímpica de Madrid, i un llarguíssim etcètera de casos que ja sigui per corrupció, benefici propi, o per despesa ingent de diner públic inunden territoris i converteixen Espanya en el paradís de "faci-ho bé i serà idiota, faci-ho malament i no diran res, faci-ho pitjor i enriqueixis i serà un crack"; esperem que la justícia dicti la veritat i molts (sí, molts) acabin entre reixes: sempre, i encara més en època de crisi i gran desigualtat, la mala gestió cal condemnar-la de forma clara i contundent.