Tisorada a Salut

La retallada general del 10% proposada pel govern de la Generalitat arriba també al Departament de Salut. Amb un dèficit de 850 milions d’euros l’any passat i amb mesures urgents que s’haurien d’haver près fa uns cinc anys, després de la presentació de l’Informe Vilardell, els hospitals han presentat les seves propostes a la conselleria que encapçala Boi Ruiz qui ja ha dit que ningú serà privat de la prestació sanitària pública. Fets concrets: Bellvitge proposa tancar dues plantes d’hospitalització, el Clínic 100 lits d’ingrés, l’Hospital del Mar prescindir de les urgències que té a l’Hospital de l’Esperança, el Joan XXIII de Tarragona suprimiria personal eventual i 48 llits d’ingrés, mentre que la Vall d’Hebron o el Germans Trias i Pujol preveu el tancament de la meitat de llits d’hospitalització, bàsicament a l’estiu; a més, els grans centres barcelonins –Clínic, Vall d’Hebron i Sant Pau– prevuen tancar sales d’operacions a les tardes i vacances, a més de suprimir classes prepart. Totes les opcions han de ser ara estudiades i confirmades per la Generalitat. La retallada és greu a tots els departaments, però és cert que a Salut i Educació, que s’emporten bona part del pressupost, l’aspecte és preocupant i mostra tres punts clars: primer, durant anys s’ha estirat més el braç que la màniga; segon: cal un nou acord econòmic immediat per a Catalunya; tercer: com es pot demanar ara des de l’Estat una retallada del 20%?  

Mur èpic

Aquest dimarts Roger Waters ha presentat el seu espectacle The Wall Live en un Palau Sant Jordi ple a vessar que ha vibrat amb un concert apoteòsic dominat per un escenari amb el mur com a principal protagonista, a més d’efectes sonors, visuals i d’il·luminació enlluernadors que han fet arribar l’èxtasi en algun dels moments principals. The Wall, mític àlbum del grup Pink Floyd, va ser editat l’any 1979 i és considerat un dels millors exemples de la història del rock, a més de ser el disc més venut de la dècada de 1970 i un dels principals de tots els temps. L’actual gira mundial va començar el setembre del 2010 i aquest final de març ha fet escala a Barcelona, amb concerts ahir i avui. A més de la brillant escenografia que comença amb la construcció del mur durant l’apassionant hora llarga de la primera part i acaba amb la seva destrucció cap al final de la segona, destaquen amb llum pròpia algun dels temes com és el cas de Mother, amb un acústic impressionant d’un Waters que es mostra en plena forma als seus 67 anys, Comfortably Numb, Run like Hell o The Trial. Apunt final: han passat 32 anys de l’estrena, però la vigència de les lletres és absoluta, tant én el convuls món de final dels setanta, com en l’actual avançat del segle XXI; canvien les imatges i les situacions, però els murs segueixen dominant la societat. 

Canvis a Alemanya?

Baden Würtemberg, la primera regió econòmica d’Alemanya i un dels principals lands del país, amb capital a Stuttgart, canvia de govern després de 58 anys. En les últimes catorze eleccions, la CDU –partit de l’actual cancellera Angela Merkel– havia governat amb majoria absoluta o bé pactes amb els liberals. Ara bé, en els comicis celebrats aquest cap de setmana les aliances precipiten el canvi: 39% per la CDU, 24% pels Verds, 23% pel SPD, 5,1% pels liberals; per poc, però un pacte entre Verds i SPD farà que el lider verd, Winfried Kretschmann, un professor de 62 anys, sigui el nou president. El desastre de la central nuclear japonesa de Fukushima ha estat un factor clau per entendre l’espectacular pujada verda, tot i que també cal tenir en compte el desgast dels dos grans partits alemanys que es mostra des de ja fa força anys. Comenten els analistes que Merkel comença a plantejar-se un possible canvi d’aliats tradicionals, allunyant-se dels liberals –en caiguda lliure en les darreres eleccions– i acostant-se als Verds; de fet, Kretschman no veu amb mals ulls una possible aliança amb la CDU, tot i que segurament no encara en aquest cas: caldrà anar observant els esdeveniments fins a la celebració de les properes eleccions federals, previstes pel 2013.   

L'OTAN desembarca a Líbia

Turquia ja ho havia avançat fa uns dies, però finalment aquest diumenge, els vint-i-vuit països que formen l’OTAN han fet públic, mitjançant el secretari general Anders Fogh Rasmussen, que aquest organisme assumirà el comandament de les operacions militars a Líbia, sota la resolució 1.973 del Consell de Seguretat de l’ONU, i amb la missió principal de protegir la població civil dels bombardejos que duu a terme Muammar al-Gaddafi; han estat necessàries llargues converses i negociacions i el compromís de minimitzar del tot les víctimes civils col·laterals per tal de vèncer reticències, sobretot de Turquia. Una reunió a Londres aquest proper dimarts amb els ministres d’afers estrangers de tots els països acabarà de perfilar els detalls, com per exemple la creació d’un corredor humanitari per fer entrar ajuda immediata. El general canadenc Charles Brochard encapçalarà la missió que suposarà una retirada parcial de l’exèrcit dels Estats Units, que fins ara era qui coordinava totes les operacions. Quan començaren les revoltes al nord d’Àfrica, molts apuntaven Líbia i el Marroc com dos països en què sorgirien problemes; Marroc queda ara en segon marge, està clar que a Líbia, Gaddafi lluitarà fins al final: a Egipte, Mubarak caigué després de grans protestes, Gaddafi es manté després de diversos bombardejos.  

Neix el Museu Blau

Aquest diumenge a les 12h obre les portes el Museu Blau, la nova seu del NAT (Museu de Ciències Naturals), ubicat a l'antic edifici del Fòrum de Barcelona. L'espai compta amb una gran zona de lliure accés on els visitants troben des d'una mediateca especialitzada en sons, un espai per nens de 0 a 6 anys (el "Niu de Ciència"), una cafeteria-restaurant i una botiga, a més de diverses aules pensades pels escolars, exposicions temporals (ara en destaca una de l'artista Perico Pastor, Bestiari), entre d'altres. L'exposició permanent del Museu, sota el títol Planeta Vida, presenta una visió renovada de les peces que es podien observar als antics museus de Geologia i Zoologia: començant amb l'origen de l'Univers i el planeta (en una instal·lació que estarà del tot finalitzada a partir del mes de juny), trobem les àrees dedicades als fòssils, animals, plantes, líquens, fongs, roques o minerals, exposat a partir de modernes vitrines, audiovisuals i pantalles didàctiques que amplien diversos aspectes. Després de mesos d'obres i refornes, el nou museu, que serà d'entrada gratuïta fins al 30 de juny, aspira a convertir-se en pol d'atracció de tot l'espai comprès entre Diagonal Mar, la Rambla de Prim i la Mina, a més de donar ús permanent al principal immoble del controvertit Fòrum de les Cultures del 2004. Estem en evident època d'inauguracions, tot sigui pel bé de la ciutat i la cultura; només un apunt: si han observat i observen moltes inauguracions aquests dies no s'espantin, la raó és que a partir d'aquest dimarts comença la precampanya per les eleccions municipals i oficialment els alcaldes no podran inaugurar res més.

F 1

Paradoxes mundials. Mentre el Japó seguix pendent de les conseqüències de la central de Fukushima, Portugal s’ensorra per la crisi o les tensions creixen a la Mediterrània amb la guerra oberta a Líbia i la duríssima repressió a Síria, bona part del món mediàtic i real gira la seva mirada cap a Melbourne, Austràlia: aquest dissabte ha arrencat el Mundial de Fórmula 1, aparador d’esport, mecànica, glamur i un gran circ econòmic dominat pel controvertit Bernie Ecclestone; dinou grans premis –n’havien de ser vint però el primer, Bahrain, s’ha descartat per motius obvis– amb els cotxes de Red Bull, McLaren i Ferrari com a favorits, i amb cinc campions del món a la graella, destacant Vettel, Hamilton i Alonso que comencen com a principals candidats, a més del paper que pugui jugar el català Jaume Alguersuari progressant amb el seu Toro Rosso; el 22 de maig les curses arriben a Montmeló amb el Gran Premi d’Espanya, just abans de celebrar-se el més esperat de tots, Mònaco. Enguany, la Índia es consolida com a país d’economia emergent que obté un premi, i d’aquí a pocs anys serà el torn, entre d’altres, de Rússia. En el món de la Fórmula 1 i com deia el famós àlbum dels britànics Supertramp, Crisis? What Crisis?  

Arenas, dia 1

Aquest divendres obre les portes el gran centre d’oci Arenas a la barcelonina plaça d’Espanya. Més de set anys d’obres i uns 200 milions d’euros de cost per tal d’aixecar un gran complex –propietat de Metrovacesa– de més de 30.000 m², obert de 10 a 22h i que preveu 10 milions de visites el primer any, que inclou més d’un centenar de locals entre els que destaquen un gran supermercat Mercadona, una seu de la Fnac, dotze sales de cinema del Grup Balañá, diverses botigues de moda i ofertes variades de restauració; 1250 places per aparcar cotxes, 500 de motocicletes, una parada de metro de l’estació Espanya que d’aquí a unes tres setmanes estarà activa directament a l’interior, un centre esportiu i termal o una pista de fúting completen les sis plantes que estan coronades per una gran cúpula de 27 metres d’altura i 90 de diàmetre que ofereix una nova perspectiva de la ciutat, a més de ser escenari de concerts; aquest darrer punt, el de la música, serà un dels emblemes de les Arenas ja que d’aquí a pocs dies obrirà les portes el Museu del Rock, que mostrarà una part de l’extensa col·lecció de Jordi Tardà. La que fou una de les places de braus de la ciutat, tancada a la dècada de 1970, ha conservat la façana neomudèixar –l’immoble fou inaugurat l’any 1900 segons projecte d’August Font i Carreras– a partir d’una reforma encapçalada per l’arquitecte Richard Rogers i els catalans Alonso-Balaguer. 

Liz Taylor: s'apaga l'estrella, neix la llegenda

Aquest dimecres ha mort la gran actriu Liz Taylor després de problemes cardíacs que han fet que hagi passat les darreres setmanes en un hospital de Los Angeles; de fet, en els últims anys tingué greus problemes de salut que deterioraren força el seu estat. Elizabet Rosemond Taylor, una de les poques llegendes vives que quedaven de l’època daurada de Hollywood va néixer a Hampstead (Londres) l’any 1932 i encapçalà pel·lícules emblemàtiques com ara El foc de la joventut, Donetes, El pare de la núvia, L’última vegada que vaig veure París, Gegant, L’arbre de la vida o De sobte el darrer estiu, a més de ser la cèlebre protagonista de Cleopatra i meravellar a La gata sobre la teulada de zinc junt amb Paul Newman. Al llarg de la seva dilatada carrera va rebre nombrosos premis: en són exemple els Oscar del 1960 (Una dona marcada) i el 1966 (Qui té por de Virgina Woolf?). Militant de la lluita contra la sida, íntima amiga de Michael Jackson i dotada d’una gran bellesa, un perfecte do d’actuació i una veu brillant, destaca un extens currículum d’amors i amants entre els que podem trobar el seu estimat Richard Burton: vuit matrimonis són mostra representativa de la seva trajectòria. Ha mort la persona humana, però l’actriu viurà per sempre: glòria al cinema, descansi en pau.  

Trias-Hereu

Aquest dimarts s’ha celebrat a la Pedrera l’esperat cara a cara entre el candidat Xavier Trias i l’actual batlle Jordi Hereu, principals aspirants a l’alcaldia Barcelona, organitzat per l’emissora Rac1 i el diari La Vanguardia. Els caps de llista de CiU i el PSC han disertat sobre economia, model de ciutat, inseguretat o pactes electorals; en el debat, Trias s’ha mostrat com un bon futurible alcalde i com l’alternativa real després de 32 anys, mentre que Hereu ha consolidat la seva posició després de les primàries que l’enfrontà amb Montserrat Tura. Ara que falten dos mesos per les eleccions municipals (22 de maig), la campanya arrenca amb força; a nivell català caldrà veure si CiU es consolida com a força central, què fa el PSC als seus grans bastions municipals, i quin és el paper que juguen un PP aparentment enfortit però que històricament falla a les municipals catalanes, una ERC que cerca altra vegada la seva estabilitat, ICV consolidant la seva proposta, així com les possibilitats de SCI, C’s o PxC. Els principals escenaris a tenir en compte i que decidiran el futur de partits i polítics són: Barcelona, Badalona, Tarragona, Reus, Girona, Manresa, Mataró, Ripoll, Vilafranca, Sabadell o Terrassa, a més del govern de les quatre diputacions, amb el de Barcelona com el caramel més desitjat. 

Cinc anys de tuits

Twitter, la web de microblogging creada per Jack Dorsey que permet enviar i llegir missatges de text amb un màxim de 140 caràcters –els tuits–, ha fet cinc anys amb 200 milions d’usuaris al món. Les xifres evidencien la força del moviment: 130 milions de tuits enviats cada dia, amb el rècord de 177 milions el dia 11 de març quan es produï el terratrèmol i tsunami japonès, o els 456 per segon quan morí el cantant Michael Jackson; la xarxa està controlada realment per unes 20.000 persones que són les responsables d’enviar el 50% de missatges: de fet, les dades ens diuen que només el 22% d’usuaris envien el 90% del contingut; pel que fa al perfil dels usuaris, destaca amb força la franja més jove, entre els 18 i els 40 anys, i els seus usos principals consisteixen en comentar notícies i opinions, explicar aspectes de la vida quotidiana i compartir pensaments i frases; de fet, molts polítics, esportistes i programes tenen el seu twitter ben actiu. Corren força banalitats per la xarxa però també aspectes que permeten expressar més opinions, diversitat i llibertats; per molts tuits! 

El món tremola: revolta mediterrània.

Ara fa unes setmanes, una sèrie d'imatges començaven a arribar a les nostres llars mitjançant la televisió, internet i diversos suports, encapçalats per facebook i twitter. Tunísia inicià les anomenades "revoltes àrabs" -confonent sovint àrab i musulmà en una barreja poc objectiva-; Egipte fou segurament l'escenari més conegut, amb l'epicentre de la ja famosa plaça Tahrir del Caire; i encara seguiren i segueixen episodis a Bahrein, Iemen, Marroc o Síria. El límit actual és Líbia amb Moammar al Gaddafi com a cap visible d'un país considerat amic durant dècades amb forts interessos occidentals moguts pels abundants i generosos recursos naturals del subsòl libi; aquest dissabte començà l'atac contra les forces oficialistes i en suposat recolzament als rebels que controlen encara les ciutats de Bengasi i Misrata. Desapareguts dels altaveus de primera línia com a conseqüència del terrible terratrèmol i tsunami que sacsejà el Japó, els països en revolta tornen al primer pla a partir de l'esclat bèl·lic. Més enllà de petrolis, gasos, guerres, dictadors o caricatures, el més destacat són dos punts: primer, tenim altra cop la notícia al costat de casa, a l'altra riba del mar, i sense que això suposi un comentari constant o sensació que s'escreiu la història i no en som conscients; segona, tal i com es desprèn d'algunes informacions, la revolució iniciada a finals de gener és comparable a Europa amb les que tinguren lloc entre el darrer terç del segle XVIII i el primer del segle XIX. El terratrèmol físic es troba al Pacífic, l'autèntic terratrèmol polític, social i històric el tenim a la Mediterrània.