Xoc de trens

Aquest dijous s’ha produït un altre accident ferroviari, cinquè de l’any a Catalunya, mostra clara de la mala situació dels camins de ferro que creuen el país; manca clara d’inversió estatal, després del traspàs del servei de Rodalies a la Generalitat: bé el traspàs, millor gestionar des del Govern els trens de Rodalies que passen per Catalunya, però malament el fet de no tenir els diners per millorar encara més unes instal·lacions excessivament obsoletes. El xoc a les 9:50 en un túnel a 200 metres de l’estació d’El Clot ha causat 18 ferits, setze dels quals traslladats a l’hospital per precaució, entre els quals dues criatures de 7 i 18 mesos; un tren-hotel, buit, va ser embestit per un altre de Rodalies que feia el trajecte entre Molins de Rei i Mataró. Com a conseqüència del xoc es reduiren els trens de la R1, amb desviacions cap al Passeig de Gràcia, a més d’anul·lar el servei de la R2 entre Granollers Centre i Castelldefels, i reforçar el personal d’atenció i informació a les estacions més afectades. Aquest divendres s’ha restablert el servei, però encara es desconeixen les causes, a més de saber per què el Talgo estava aturat al Clot.    

Retallada sanitària amb matís

La polèmica retallada sanitària, que ha provocat fortes protestes entre el col·lectiu hospitalari amb la forta manifestació de fa uns dies com a exemple clar, ha estat matisada pel portaveu del Govern, Francesc Homs, després d’una reunió de l’executiu català en què el conseller Boi Ruiz ha presentat les propostes que han fet els centres sanitaris i que ara s’estan estudiant. De fet, en una primera etapa l’ajust estarà centrat bàsicament en la gestió farmacèutica i la simplificació estructural que afecta aproximadament el 5-6% del pressupost; la resta, més complex de poder explicar i aplicar queda per després de les eleccions municipals del 22 de maig i després també d’actuar en tres fronts diferents de diàleg amb el Govern com a protagonista: amb les juntes clíniques dels hospitals, amb els sindicats, i amb els altres partits de l’arc parlamentari. Amb aquesta moratòria i aquest canvi estratègic es cerca un consens ampli amb el sector, s’intentarà evitar arribar al 10% de retallada, evitar els tancaments de plantes i quiròfans o el reajust de plantilles, a més d’esperar un resultat electoral que segurament precipitarà una retallada general a totes les administracions de l’Estat i saber què passa amb els famosos 1.450 milions d'euros que l'Estat ha de pagar urgentment a Catalunya.  

Sant Jordi'11

Enguany la diada literària de Sant Jordi, celebrada en dissabte i al bell mig de la Setmana Santa ha estat molt concorreguda, contradient les previsions que auguraven un desert en dissabte, festa i possible pluja: milers de persones al carrer han escenificat la glòria a la literatura, molts com a passejants, contenció en els compradors; cinc milions de roses –baixada del 20% respecte fa un any– i 200.000 pans commemoratius –xifra similar– són altres dades que ens ha deixat el 23 d’abril. Pel que fa als autors més venuts, cal remarcar amb veu pròpia el llibre del fenomen Albert Espinosa: el guionista de Planta 4ª o Herois i creador de la magnífica sèrie Polseres vermelles ha estat el més venut en català i castellà amb Si tu em dius vine, ho deixo tot… però digue’m vine; en català destaca també el premiat Ramon Solsona amb L’home de la maleta i Martí Gironell amb L’arqueòleg, mentre que en castellà cal remarcar Javier Marías amb Los enamoramientos i Javier Sierra amb El ángel perdido; pel que fa a no ficció, a més d’Excuses per no pensar d’Eduard Punset, destaca el primer lloc en ambdues llengües per Indigneu-vos!, un opuscle escrit el passat octubre per Stéphane Hessel, polític i diplomàtic francès nascut el 1917 i participant en la "Declaració Universal dels Drets Humans". Dada per la reflexió: el soroll ambiental parla només de crisi, crispació, enfrontament, pèrdua, falta d’un nord clar,…; intoxicacions mediàtiques promogudes per quatre telepredicadors que amaguen que al darrera hi ha una societat amb força, empenta i valor: que els llibres d’Espinosa, Solsona, Marías, Punset i Hessel siguin els triomfadors és mostra que els valors, la bona literatura i el compromís segueixen tenint una força i vigència absolutes.  

Urgència Clínica

El famós ajust pressupostari que ha hagut de fer forçosament el Govern de la Generalitat per sanejar i afrontar la delicada situació econòmica es comença a notar de forma directa pel que fa als hospitals: la retallada del 10%, que provoca les justes protestes de bona part del col·lectiu sanitari, ha fet tancar les Urgències de l’Hospital Clínic de Barcelona ubicades al carrer València; aquest centre va obrir fa vint anys precisament per descongestionar la seu principal de l’hospital al carrer Villarroel: qüasi 15.000 persones eren ateses cada any, xifres que ara hauran de ser derivades a les Urgències principals del Clínic, al centre d’urgències d’atenció primària del CAP de Manso i a l’Hospital Plató; els sindicats adverteixen d’un risc de col·lapse mentre que és segur que, tal i com va avançar el conseller Boi Ruiz, augmentaran les llistes d’espera. Mala peça al teler del Govern fins al 22 de maig: sembla com si la Generalitat sigui l’única administració que retalli, quan tot indica que després de les eleccions municipals i autonòmiques, aquest procés s’estendrà arreu, als ajuntaments catalans, a tots els nivells administratius de l’Estat; els auguris ens diuen que malauradament no és que es vulgui retallar perquè sí, sinó perquè s’ha de fer: governar significa afrontar les victòries i eufòries, però també cercar solucions en la dificultat. 

Ensurt a la Sagrada Família

Aquest dimarts s’ha produït un dels incidents més destacats en la història recent de la Sagrada Família: un home de 65 anys, conegut pels serveis socials de la zona, ha estat detingut després d’haver causat presumptament un incendi que ha afectat la cripta de la basílica; sembla ser que aquesta persona hauria entrat per robar alguns elements de la cripta i ha iniciat el foc: l’incendi ha causat la destrucció d’una de les sagristies, així com diverses peces de roba i mobiliari, a més d’ennegrir tot el sostre, encara que l’estructura bàsica i els vitralls no han quedat afectats. L’incident ha provocat l’evacuació de les 1500 persones que es trobaven al temple a quarts d’onze del matí, a més del desplaçament de cinc ambulàncies i diverses dotacions de bombers. El suposat autor, que ha estat agafat per alguns dels visitants que hi havia a l’interior de la Sagrada Família, ha negat posteriorment els fets i passarà a disposició judicial. A partir d’aquesta situació, el Patronat ha decidit reforçar i millorar la seguretat del monument més visitat de Catalunya, a més de tancar la cripta algunes setmanes per restaurar-la; també convindria reforçar políticament l’assistència social per evitar situacions com la produïda. 

Canvi a Finlàndia

Les eleccions celebrades aquest cap de setmana a Finlàndia han deixat un futur incert pel país nòrdic i s’han mostrat com un resultat més de les convulsions econòmiques i socials que viu l’Europa occidental –de fet, tot Occident en general–, cosa que provoca que elecció rere elecció vagin caient tots els partits de govern a causa d’una desorientació de la població i una manca de lideratges que no acaben de reeixir en cercar solucions. En el cas finlandès, el debat al voltant del rescat de la Unió Europea sobre Portugal –entre altres aspectes– ha suposat un canvi radical d’escenari polític: més enllà de la victòria del partit conservador Kokoomus amb el 20,4% dels vots que probablement convertirà l’actual ministre d’Economia, Jyrki Katainen, en el nou cap de govern, destaca l’espectacular i preocupant ascens de la ultradreta: Autèntics Finlandesos –amb Timo Soini com a líder–, marcat per un discurs antieuropeu, contrari el rescat de Portugal i contrari a la immigració, és l’únic partit que guanya escons, multiplicant per cinc els seus resultats, aconseguint el 19% de vots i situant-se tercers a només una dècima del Partit Socialdemòcrata. Pel que fa a la formació que guanyà les eleccions fa quatre anys, el Partit del Centre, s’ha quedat amb el 15% dels vots aconseguint els pitjors resultats de la seva història i pagant els escàndols de corrupció que van fer dimitir el primer ministre Matti Vanhanen ara fa deu mesos. Katainen té ara un futur complex: es va comprometre a recolzar el rescat de Portugal, però el resultat electoral posa en evidència que una nova coalició de govern no serà fàcil.  

Independència abstencionista

14 d’abril, vuitantè aniversari de la proclamació de la República. A Catalunya, el dia després que el Parlament no hagi votat a favor de la proposició de la llei de declaració d’independència; i que no hi hagi votat a favor tampoc vol dir que hi hagi votat en contra, tot i una victòria aparent del no: un 10% a favor, menys d’un 40% en contra… La proposta fou presentada per Solidaritat Catalana i era l’estrella del programa que encapçalà Joan Laporta a les eleccions del 28-N, un Laporta que ja no forma part d’aquest partit i que va a les llistes d’ERC a les eleccions municipals de Barcelona. El resultat de la votació al Parlament és mostra de la complexitat: 13 vots a favor (ERC, SI i Laporta), 49 en contra (PSC, PP i C’s) i 71 abstencions (ICV i CiU); curioses aliances: l’independentisme aparentment fracturat vota junt, PSC i PP aparentment oposats voten junts, CiU i ICV aparentment antagònics voten junts… Convergència i Unió ha exposat el perquè de la seva decisió: la causa és molt nobla, la independència no forma part ara del programa electoral més immediat, podria dividir el país en un moment delicat, i ara cal treballar fort per tal d’aconseguir un pacte fiscal just i absolutament necessari per una economia que passa per hores baixes. Pel que fa al PSC, justifica el no tot dient que l’actual marc jurídic no contempla la possibilitat; el PP i C’s han exposat tots els fantasmes possibles, des de l’empobriment del país passant pel delicte, invocant a Déu o a Ponç Pilat en algun moment de les seves exposicions; finalment, ICV ha justificat l’abstenció dient que no estava d’acord ni en l’electoralisme de SI ni en els arguments prehistòrics de PP o C’s, mentre que ERC no vol posar límits a res. Seguim amb el tacticisme i la recerca del votant per les properes eleccions municipals i generals, unes que podrien reforçar CiU, les altres al PP… 

Creus de Sant Jordi

El proper 27 d’abril s’entregaran al Palau de la Generalitat les Creus de Sant Jordi que cada any atorga el Govern català a personalitats i entitats. Enguany el guardó ha reconegut entitats com l’Associació d’Amics de l’Escola Normal de la Generalitat, l’Associació d’Aviadors de la República, Casa Amèrica de Catalunya, el col·lectiu Dones a l’Església, el Club Esportiu Terrassa Hockey, la Confederació Ecom Catalunya, l’Agrupació Coral la Llàntia, l’esbart teatral de Castellar del Vallès, la confrària de Sant Sebastià, la congregació de les Germanes Carmelites de la Caritat Vedruna o el Pessebre Vivent de Castell d’Aro. Pel que fa a les personalitats cal destacar a Salvador Alemany, Miquel Bruguera, Josep Maria Casasús, Maria Dolors Bassols, Montserrat Colomer, Lluís Duch, Montserrat Figueras, Antoni Negre, Francesc Riera, Antoni Prat o Simon Schwartz; a més, també seran distingits els primers eurodiputats catalans, com és el cas d'Eduard Punset, Carles Gasòliba, Joan Colom, Josep Antoni Duran i Lleida, Josep Verde Aldea o Concepció Ferrer, entre d’altres. Més enllà de la polèmica de baixa volada i curtedat política que ha aixecat el guardó de Duran i Lleida o el preu de cada medalla, convé destacar la importància de les Creus com a reconeixements a persones i associacions que han fet i fan créixer Catalunya. 

Gagarin, 50 anys

Aquest 12 d’abril es compleixen 50 anys d’un dels episodis més recordats de la història de la conquesta de l’espai, la dura batalla que lliuraren els Estats Units i la Unió Soviètica després de la Segona Guerra Mundial. El 12 d’abril del 1961, Yuri Alekséyevich Gagarin, nascut l’any 1934, esdevení el primer humà en completar un vol per l’espai (recordar que la gossa Laika fou el primer animal viu l’any 1957 amb la nau Sputnik 2): 1 hora i 48 minuts amb la nau Vostok 1, que fou enlairada des de Moscou, mentre que Gagarin retornà amb paracaigudes a Tajtarova (Sibèria); simbolitzà l’apogeu de la URSS i significà una reacció nord-americana que culminà l’any 1969 quan Neil Armstrong es convertí en el primer humà que trepitjava la superfíce lunar amb la nau Apolo 11. Gagarin es convertí en heroi nacional, fou nomenat diputat del Soviet Suprem el 1962 i treballà com a dissenyador de naus de l’espai; morí el 27 de març del 1968 en un controvertit accident d’aviació a la vora de Moscou. Amb aquest episodi, la humanitat féu realitat un dels seus principals somnis, i obrí la porta a l’exploració del que encara avui suposa la gran incògnita: hi ha algú allà dalt?

Barcelona decisiva?

257.645 vots ha recollit el referèndum sobiranista organitzat aquest diumenge a la ciutat de Barcelona: el 10-A ha suposat el final momentani de l’onada de consultes iniciada el 13 de setembre del 2009 a Arenys de Munt; el resultat és inapel·lable: al voltant del 90% a favor. Més de 550 municipis catalans han votat la pregunta “Està d’acord que la Nació Catalana esdevingui un Estat de Dret independent, democràtic i social, integrat a la Unió Europea?”. Tenint en compte que el resultat no és vinculant, que no hi ha publicitat oficial, les altes temperatures i el temps de confusió i crisi que vivim, és molt remarcable que la organització hagi aconseguit un 18,14% de participació a la capital catalana que pujaria a un 21,37% si es comptabilitzés el cens electoral estricte. Entre la classe política cal destacar el vot, entre d’altres, de Xavier Trias, Oriol Pujol, Joana Ortega, Andreu Mas-Colell, Ferran Mascarell, Jordi Portabella o Ricard Gomà (recordar que el President Mas votà per anticipat, i que la majoria de dirigents del PSC i PP s’han mantingut entre el silenci i l’oposició). A twitter, el hashtag #bcndecideix ha estat trending topic a tot l’Estat. Dada per la reflexió: la famosa i polèmica consulta sobre la Diagonal, amb tota la maquinària publicitària a favor, va assolir el 12,17% de participació ciutadana, mentre que una consulta aparentement sense trascendència ha superat el 18; es pot estar a favor o en contra de la sobirania catalana però, com a mínim, pensem-hi i, sobretot, llibertat de vot, paraula i democràcia: aquesta és la via per avançar i la que ha de fer possible que algun dia poguem decidir jugar a la lliga gran i fer votacions vinculants per avançar cap a l’Ítaca anhelada; el pacte fiscal pot ser un primer pas, després caldrà seguir caminant.  

Obama 2012

El juny de l’any 2008, el senador Barack Obama va sorprendre els Estats Units derrotant Hillary Clinton a les primàries del Partit Demòcrata, i cinc mesos més tard era notícia al món sencer després de derrotar John McCain i esdevenir el 44è president dels Estats Units d’Amèrica. Després de tres anys de dificultats marcats per la crisi, Obama potser ha perdut part de la seva àurea inicial però les mesures preses semblen indicar certa recuperació econòmica i, malgrat els duríssims atacs interns per part d’un desorientat Partit Republicà, ha engegat la seva campanya –a través del Youtube, seguint amb la tecnologia i les xarxes socials com a principal arma electoral– amb l’aspiració ben clara: Obama es vol presentar a la reelecció i ha començat la seva carrera; l’economia, la recuperació de l’atur, els conflictes internacionals –amb Líbia, Afganistan i Iraq– i la determinació de qui serà el candidat republicà marcaran el futur polític d’Obama. Alguns lideratges es forgen en la dificultat; podrà Obama consolidar el seu? Recuperar la il·lusió del vot urbà, hispà, afroamericà i el d’alguns estats centrals serà bona part de la resposta. 

Andorra canvia de govern

Antoni Martí, arquitecte i antic cònsul municipal d’Escaldes-Engordany, serà el nou cap de govern d’Andorra després que el seu partit, Demòcrates per Andorra, guanyés de forma clara i contundent les eleccions celebrades aquest diumenge, amb una participació lleugerament inferior a l’anterior, del 74,14% del cens: un 56% de vots per la llista nacional i la victòria absoluta a les set parròquies han fet que la coalició que agrupa els liberals hagi obtingut 23 escons; el gran derrotat ha estat Jaume Bartomeu i el seu Partit Socialdemòcrata que només ha aconseguit 5 escons i ha vist com es posava punt i final a dos anys d’un govern que ha tingut dificultats per seguir endavant i que ha vist com a màxim ressò el fet d’haver tret Andorra de la llista de paradisos fiscals. Després del parèntesi socialdemòcrata, els liberals tornen al capdavant del “país dels Pirineus” amb la difícil missió d’enfocar la crisi econòmica i suavitzar les dràstiques mesures reformistes de l’anterior govern –com ara els horaris comercials–, una de les principals explicacions de la seva debacle electoral, junt amb la comentada crisi. Dada per la reflexió: Andorra és poderosa sent un país petit, 85.015 residents, però només 21.852 amb nacionalitat andorrana; per tant 16.201 persones han votat per elegir cap de govern d’un país. 

ZP diu prou

Aquest dissabte José Luis Rodríguez Zapatero, president del Govern espanyol, ha dit el que pràcticament tothom donava per fet però qüasi ningú podia confirmar: no es presentarà a les eleccions, que en principi s’han de celebrar l’any que vé. ZP ha fet l’anunci davant el comitè federal del PSOE i ha obert la porta a la celebració d’unes eleccions primàries, previstes per després dels comicis municipals i autonòmics del 22 de maig, que han de determinar qui serà el candidat. Amb un PP reclamant eleccions anticipades i amb unes previsions de possible, tot i que no segur, naufragi socialista el 22-M, ara sí que la lluita de poder serà més viva que mai, tot i que ja portem mesos amb declaracions amunt i avall. De moment, dos semblen els candidats a succeir Zapatero com a president: l’actual ministra de Defensa, Carme Chacón, i el vicepresident i home fort del Govern, Alfredo Pérez Rubalcaba que sembla partir com a clar favorit, encara que no s’ha de descartar el nom de José Bono, actual president del Congrés, o d'altres sorpreses més sonades. Dada per la reflexió: la decisió de Zapatero només la sabia la seva personal guàrdia pretoriana: José Blanco, Rubalcaba i Marcel·lí Iglesias –secretari d’organització del partit– i Manuel Chaves, a més de Felipe González i José Bono.