11-9-11

11 de setembre, marcat per la celebració de la Diada Nacional de Catalunya i la commemoració del desè aniversari dels atacs als Estats Units d'Amèrica. Pel que fa a la Diada, a més de les tradicionals ofrenes florals, discursos -entre els que destaca el pronunciat pel President Mas el dissabte 10- i actes diversos, destaquen dos noms amb veu pròpia: el discurs de l'escriptor Màrius Serra i l'alcalde de Badalona; Serra ha fet una brillant defensa de la immersió lingüística i de la llengua catalana davant la mirada de les principals autoritats polítiques entre les que ha destacat una sufocada i ridícula Sánchez Camacho: extraordinari Serra amb el "català a l'atac" i el final "visca el submarinisme"; a la tercera ciutat catalana, tot i l'intent descafeïnat de Garcia Albiol, la Diada s'ha pogut celebrar en un clima de certa tensió i desafecció amb el govern popular; com molt bé s'ha dit aquests dies, la polèmica sentència judicial ha fet caure totes les màscares. Pel que fa als Estats Units, deu anys del terrible atemptat que sacsejà el cor polític occidental amb els avions caiguts al Pentàgon, el famós United 93 estavellat pels passatgers abans d'arribar a Washington i els dos que feren caure les Torres Bessones del WTC de Nova York; la imatge que va fer canviar el món, que posà el final al segle XX, l'inici del XXI i el nou i complex escenari internacional: homenatge a les víctimes, record amb l'expresident Bush i el president Obama, lectura dels noms de les aproximadament 3.000 víctimes. Barcelona i Nova York, Catalunya i els Estats Units; una data: 11-S, commemoració d'una derrota, inici de la recuperació; atac a les llibertats, unitat de sentiment.  

En defensa de la llengua

Vivim temps de convulsió política i crisi generalitzada, pèrdua de valors i desorientació general. A nivell particular vivim temps d'atacs per totes bandes, d'un mediocre intent d'uniformitat, d'una guerra bruta i oberta entre dos partits, populars i socialistes, àvids de poder i amb ganes de generalitzar i fer desaparèixer qualsevol rastre d'identificació nacional que no sigui la roja espanyola. Vivim temps d'abatiment i renúncia, temps perillosos, i en cap cas ens podem permetre la pèrdua d'una essència, del fet diferencial. Fets: portem trenta anys de democràcia, dècades d'un model a Catalunya basat en la immersió lingüística que fa que tots els nens i nenes aprenguin la llengua pròpia del país, i també coneixements més que suficients de l'anomenada "llengua comuna"; fets: les notes de les PAAU de llengua castellana superen les de català, i són similars a les d'altres "comunitats autònomes"; fets: la justícia no entén de normalitzacions; fets: hi ha més televisió i premsa en castellà; fets: no existeix personal que no parli el castellà, existeix un elevadíssim nombre de personal que només fa que pena amb el català, sense parlar-lo després de quaranta anys en aquesta terra, sense dignar-se a escriure'l amb una mínima correcció, menystenint qui el parla; fets: com es té la vergonya de dir que el català s'imposa?; fets: si el Govern de Catalunya no defensa la llengua, qui ho farà? Fets? Escàndol. Una sentència posa en dubte un model d'èxit, tres famílies volen fer trontollar el sistema educatiu de Catalunya. Esperem que els governants no cedeixin ni un sol mil·límitre: renunciar al català significa renunciar a un punt fonamental d'aquest país. Arriben atacs infectes des de nuclis àvids de poder, amb ganes des de fa anys d'atacar directament el "problema català", i sembla que ha arribat el moment. Amb un Partit Popular embogit -només cal veure la vergonyosa actuació de l'alcaldia de Badalona- i amb un Partit Socialista en un inèdit fora de joc, amb dos partits que consideren intocable la Constitució fins que decideixen canviar-la en un cap de setmana després de somnis eròtics alemanys, ja ens podem preparar pel que arriba. La societat civil està preparada, esperem que la reacció sigui forta, contundent i sense creuar la perillosa línia vermella que suposa aquesta realitat que vivim. Es pot comentar i discutir, es pot estar d'acord o en contra, però amb l'essència, la identitat i una llengua amb mil anys no s'hi juga.