Messi, mite i realitat del barcelonisme

Lionel Andrés Messi va néixer a Rosario, Argentina, el 24 de juny de l'any 1987; ha estat comparat amb Maradona, però té un gran handicap al seu país: encara ha de brillar amb la selecció, amb la que aconseguí un mundial sub20 l'any 2005 i un or olímpic el 2008, però ha fallat en les grans competicions com la Copa Amèrica o el Mundial de futbol, també per manca d'un col·lectiu que deixi brillar amb llum pròpia el jugador que molts consideren com el millor de la història del futbol. És complex establir millors o pitjors en més de seixanta anys de futbol "modern": tot ha canviat molt en aquest temps, les competicions són diferents, la mundialització de l'esport rei també, un llarg etcètera de variables. L'any 2000 la vida d'aquest jugador es va creuar amb la d'una institució referència del nostre país: el Futbol Club Barcelona, equip amb el que debutà en partit amistós el desembre del 2003 i en partit oficial el 16 d'octubre del 2004 contra l'Espanyol; encara com a data important, el 2008 es creuà en la seva trajectòria al club amb un altre mite del barcelonisme, Josep Guardiola, qui agafà les regnes de l'equip l'estiu d'aquell any en una jugada de risc de la directiva llavors presidida per Joan Laporta (després de la brillant i malaguanyada etapa de Rijkaard): risc per la joventut, la manca d'experiència, però amb un rerefons claríssim: l'aposta era el planter, l'aposta era Pep, l'aposta era Messi. Estiu del 2008 a primavera del 2012: aquest període ha marcat l'etapa més brillant en la història de l'entitat blaugrana i segurament -tot i les dificultats de comparació abans mencionades- hem assistit al plaer d'observar el millor equip de la història del futbol: Pinto, Abidal, Mascherano, Adriano, Màrquez, Milito, Maxwell, Alves, Keita, Pedro, Villa, Ibrahimovic, Eto'o, Henry, Bojan o Pedro han contribuït en un onze que porta un segell ja llegendari amb una sèrie de jugadors formats a la Masia blaugrana que han estat base d'una selecció espanyola que ho ha guanyat tot: Valdés, Piqué, Puyol, Busquets, Iniesta o Xavi; i com a punta de llança, Leo, Lionel Messi. 5 lligues, 5 supercopes d'Espanya, 1 copa del Rei, 3 Lligues de Campions, 2 Supercopes d'Europa i 2 Mundials de Clubs amb el Barça: 18 títols en 8 temporades avalen la trajectòria d'un esportista únic; infinits premis individuals entre els que destaquen tres pilotes d'or (camí de la quarta consecutiva aquest any); i el rècord que va trencar ahir i que l'ha fet entrar als annals del club: 234 gols, superant la marca de 232 del llegendari César, emblema del també llegendari "Barça de les 5 copes", el del Basora, César, Kubala, Moreno i Manchón que immortalitzà Serrat. On està el límit del Barça de Messi i de Pep? Només aquesta temporada tenen tres títols més per seguir escrivint història, mite vivent ja no del futbol sinó de l'esport. Messi seguirà fins que Messi vulgui, i el Futbol Club Barcelona haurà de rendir homenatge a la seva estrella més brillant; la puça encara té recorregut, la llegenda segueix.