Aquest dimecres el Futbol Club Barcelona ha guanyat la Lliga espanyola de futbol després d’empatar a un amb el Llevant: quan encara s’han de jugar dues jornades, el club ha aconseguit el tercer títol de Lliga consecutiu, el tercer de l’era Josep Guardiola, èxit pel “Pep team”, èxit per la institució i pels jugadors. Dedicat a la plantilla, amb Messi al capdavant i amb una base formada pels jugadors del planter, els mateixos que van formar l’ànima de l'equip que guanyà el Mundial el passat estiu; de fet, habitualment, un equip que tenia una majoria de jugadors que havien guanyat un Mundial fracassava la següent temporada, però aquests jugadors són diferents, fets d’una altra pasta, pasta de la Masia, de l’esforç, el treball i l’èxit aconseguit per dècades de creure en una idea, en un projecte basat en el control de la pilota, en l’amor pel futbol fet art. La temporada del “por qué”, d'un Mourinho perdut, d'un Florentino passat de voltes, d'un Cristiano obsessionat, de la lamentable caverna mediàtica, dels milions invertits: el resultat és una altra Lliga pel Barça, que ja ha estat celebrada aquesta nit a Canaletes i que ho serà també a finals de setmana amb tota la ciutat; orgull barceloní i orgull català en una època de crisi i manca aparent d’il·lusions col·lectives. Rauxa, celebració, petards, milers de diaris venuts, alegria desenfrenada, victòria global, i amb un objectiu d’aquí uns dies: Wembley, l’anhel de centenars de milers d’aficionats, simpatitzants i socis d’un club més que un club, d’un entrenador més que un entrenador, d’uns jugadors més enllà del futbol, amb els nois de la casa, amb el retorn d’Abidal, i amb l’astre més gran de la història futbolística. Felicitats Barça, felicitats pel bon futbol, felicitats per escriure la pàgina més brillant de la història del club.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada