22 de maig

La mitjanit de dijous a divendres arrenca la campanya electoral per les eleccions municipals, també autonòmiques a  les denominades comunitats no històriques. Comencem per l’Estat: caldrà veure què passa al País Valencià, Illes Balears, Comunitat de Madrid i les dues Castelles; els escàndols de corrupció manifestos i la tensió PP-PSOE marquen unes eleccions en què el PP aspira a una hegemonia absoluta a comunitats i grans ciutats, mentre que el PSOE en sortiria més que satisfet si manté el que té ara, poc probable però. Pel que fa a Catalunya, el debat està en la confrontació entre una CiU valenta –tot i les famoses retallades– després de les eleccions del passat novembre i que aspira a trencar el domini municipal d’un PSC aparentment desorientat, mentre que el PP arriba molt enfortit, ERC amb amistats i enemics entre els mateixos companys de viatge, ICV probablement es mantingui, i PxC intentarà treure profit de l’ascens de la ultradreta radical, xenòfoba i antidemocràtica que triomfa en alguns països europeus. Pel que fa a ciutats catalanes destacades: el canvi sembla possible a Barcelona després de 32 anys amb Xavier Trias com a esperança convergent davant l’alcalde Hereu, empat tècnic a Girona amb ERC i PP com a àrbitres, hegemonia socialista a Lleida, lleuger aventatge PSC-ERC a Tarragona davant CiU-PP, clar domini de CiU a Figueres, Vic o Sant Cugat, del PSC a l’Hospitalet, Cornellà o Sabadell, escenaris molt interessants a localitats com Badalona o Reus; finalment, les diputacions: sembla que CiU mantindrà Tarragona, els pactes tripartits a Lleida i, sobretot, Girona trontollen, mentre que la gran disputa serà Barcelona amb un frec a frec trepidant entre un PSC que ha manat sempre i una CiU que podria fer un gir històric. Hi ha apunts que indiquen que PSC, ERC i ICV es conjuraran arreu contra CiU, repetint el controvertit tripartit. Comença la campanya, els missatges, la decisió de l’últim vot: promeses en temps de crisi, canvis esperats, resultats que segurament sorprendran, i molt.