Aquest diumenge, amb centenars de milers de socis, simpatitzants i aficionats, el Futbol Club Barcelona ha celebrat pels carrers de la ciutat comtal la Lliga aconseguida després de la dura rivalitat amb l’etern rival i la Copa d’Europa guanyada en un excels partit contra el Manchester United (3-1, gols del trident MVP). La gesta assolida pel club, jugadors i entrenadors ha arribat al seu esplendor, glòria i llegenda, i marca ara ja sí un punt i apart en la història del futbol i d’una entitat nascuda l’any 1899: fundada per Joan Gamper, assolint una època daurada amb Kubala, esdevenint més que un club durant la dictadura, posant les bases d’una nova manera d’entendre el futbol amb Johan Cruyff, configurant-se com a massa social amb Josep Lluís Núñez, com a exemple nacional català amb Joan Laporta i com a marca global amb Sandro Rosell per citar algun dels noms que han fet gran el Barça; una institució que ha assolit el seu màxim relleu amb la figura de Josep Guardiola, el noi de Santpedor, criticat com a jugador després de la seva sortida, mal vist com a entrenador quan li van confiar el primer equip i que en tres anys ha demostrat a tothom el seu lideratge, la confiança en un grup, el respecte pels rivals, la defensa dels valors i la identitat del club, l’amor pel Barça i pel bon futbol, amb deu títols com a imponent bagatge. Ha guanyat Messi, Abidal, Puyol, el planter, en Pep, el club (amb la brillant copa d’Europa d’handbol o la semifinal de bàsquet aquest mateix cap de setmana) i sobretot ha guanyat la resposta a la famosa pregunta formulada per José Mourinho en la trista roda de premsa de fa unes setmanes: per què? tal i com deia el mosaic al nou Wembley, escenari de la majoria d’edat del club l’any 1992 i del reconeixement planetari del joc l’any 2011, perquè estimem el futbol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada