22-Maig: Resultats electorals 4

Pactes. Interessant observar tots els moviments que s’estan duent a terme per tal de tancar el govern de comunitats autònomes, diputacions, consells comarcals, ciutats i poblacions diverses; mostra que tot el soroll de campanya pot ser posteriorment rebaixat, canviat i cuinat per tal d’assolir certes cotes de poder, a partir de pactes d’uns contra el guanyador, de partits aparentment antagònics però que arriben a acords, més encara en pobles i ciutats: la política local va molt més enllà de les maquinàries partidistes nacionals. Per tant, un escindit del PP, Alvarez Cascos, pot ser el president asturià… gràcies al PP. CiU es mostra disposada a pactes a diverses bandes que poden portar a: CiU en solitari, sociovergència, ppvergència, front nacional amb ERC, front nacional més complet amb ERC i ICV, front comú contra PxC, entre d’altres. ICV pot pactar… amb el PP o CiU a nivell local, encara que la seva direcció ho prohibeixi o expedienti als candidats. El problema dels pactes és que hi ha vegades que no surten bé: la sociovergència de Badalona ha suposat l’ascens d’un PP que pot tenir l’alcaldia amb una delicada però probable abstenció convergent, i és que si Albiol va a l’oposició segurament assolirà una majoria immensa d’aquí a quatre anys; més: el pacte PSE-PP a Euskadi, tot i ser dels pocs llocs on l’economia va bé, ha acabat amb un resultat contundent: possibilitat de majoria absoluta de PNB i Bildu a totes les diputacions i principals ajuntaments; i també pactes que porten a la catàstrofe per a moltes formacions: ERC s’ha evaporat conseqüència dels tripartits, que passen també factura a PSC i fa que CiU hagi guanyat folgadament a poblacions com Manresa o Barcelona, a més del cas escandalós de les diputacions de Girona i Lleida: en aquests darrers casos, un pacte tripartit estrany féu que ERC tingués les dues diputacions sent la tercera-quarta força, mentre que després del diumenge CiU –que havia guanyat sempre– ha obtingut majoria absoluta a les dues. Veurem què passa ara amb els pactes, qui mana què i qui encapçala governs forts amb majories o/i governs conseqüents en minoria. Mentrestant, l'acampada segueix, des dels governs ningú sap què fer-ne, alguns punts comencen a derivar i potser convindria prendre alguna decisió ja sigui des dels organitzadors concretant quelcom o des dels poders fàctics actuant d'alguna manera; pacte?