Convulsió

Fem una mica de repàs dels darrers mesos. Revoltes a tot el món àrab, amb Tunísia i Egipte al capdavant, que han provocat canvis de govern i presència mediàtica. Guerra oberta a Líbia amb un Gaddafi al bell mig que el volien fora i detingut, però segueix, i amb un conflicte que cada vegada surt menys als mitjans. Catàstrofe al Japó per terratrèmol i tsunami; per cert: què ha passat amb la central de Fukushima? Bin Laden mort amb una extraordinària victòria d’imatge per un Barack Obama necessitat d’un cop d’efecte. DSK a la presó, acusat de càrrecs gravíssims, dimitit finalment del FMI, i exposat a l’escarni i el linxament públic. Desastre econòmic a Occident des de fa massa temps, amb rescats a Grècia i Portugal, i més d’un 20% d’atur a l’Estat espanyol. Desorientació de molts governs davant l’ascens de partits ultradretans i davant d’una societat mancada de referents. Enfrontament econòmic entre la Generalitat i el govern de l’Estat reclamant uns diners que no es paguen. Caixa buida a Catalunya després del canvi de govern que ha tingut com a conseqüència unes doloroses però necessàries retallades. Campanya electoral amb brutícia a les eleccions autonòmiques i locals a Espanya: escàndols de corrupció amb diversos candidats que tenen causes pendents, punt de vista en les eleccions generals del 2012. I campanya a Catalunya: la immigració al centre de debat, possibilitat de canvis arreu per uns i altres. Moviment d’Indignats que ha portat centenars de persones –molts, joves– a manifestar-se en contra de tot i sense saber gaire a favor de què ni cap on anar, comparats lamentablement amb les revoltes àrabs. I a partir d’aquí què fem? De fet, qui sigui capaç de donar alguna resposta, de fer propostes en positiu, d’encapçalar, serà el líder, el referent pels propers anys, tant a nivell local com planetari. Dada: Índia, Xina, Rússia, Brasil? Sense fer soroll, i anar avançant, lluny dels focus mediàtics mundials.