La Vanguardia Catalana

Aquest dimarts tots els diaris que s’editen a Catalunya i al conjunt de l’Estat tracten tres notícies destacades: en primer lloc, com a tot el planeta, la mort de Bin Laden ocupa totes les portades; a continuació, la prèvia del famós quart Barça-Madrid amb les impresentables declaracions de Karanka, o la reacció a la democràticament vergonyosa decisió de deixar fora de les eleccions municipals la formació Bildu són dos aspectes també importants. Però el 3 de maig suposa un canvi fonamental en la història de la premsa escrita en català: 130 anys després de la fundació del diari La Vanguardia apareix l’edició en llengua catalana corregint una anomalia que feia massa temps que es produïa; la capçalera més llegida i venuda de Catalunya, referència a l’Estat i a Europa, dirigida per José Antich, i amb Javier Godó com a editor, es pot adquirir en castellà, com fins ara, o bé en català: el número 46.539 del diari entra a la història dels mitjans de comunicació. D’aquesta manera, el català pot passar a ser l’idioma de referència al quiosc: l’edició catalana de LV s’afegeix a la del Periódico de Catalunya, i complementa l’oferta de la premsa escrita en català amb l’Avui/El Punt i l’Ara com a principals referències. A més, el Grup Godó, canvia també la seva pàgina web (www.lavanguardia.com) i veu com l’aposta per la llengua del país queda consolidada, després del precedent que va realitzar ara fa onze anys amb la creació d’una ràdio privada, RAC1, que ha esdevingut referent, consolidant-se com la més escoltada a Catalunya, i possibilitant que el català estigui present amb força en la comunicació del país. Benvinguda a la nova edició de La Vanguardia; cap imposició, simplement la llibertat de poder escollir l’idioma per llegir les notícies i, tal i com recordava una exposició feta al CCCB en motiu del 125è aniversari del diari, copsar el pols dels dies.