PSOE al quadrat

Aquest cap de setmana el PSOE celebra el congrés que ha de designar la nova direcció i el rumb pels propers anys, deprés d’un cicle electoral catastròfic tant a nivell de l’Estat com de comunitats, nacions, ciutats i pobles, amb la cirereta que poden ser les eleccions andaluses i la probable victòria del popular Javier Arenas. Dos dels grans símbols d’aquest desastre electoral, social i d’imatge del partit són els candidats que es presenten: el gat vell i la gata que va trepant per on pot, Alfredo Pérez Rubalcaba (abans Alfredo P) i Carmen (o Carme, depèn de si li diu el papa o la mama, o bé si està a Montserrat o a la Sierra) Chacón; és a dir, el vicepresident i la minsitra de Defensa del govern ZP, és a dir, el candidat a Espanya i la candidata a Catalunya que es van endur sengles clatellades fa pocs mesos, és a dir, renovació 0, canvi de cares 0, optimisme per la desencantada base socialista, sota zero. A can PSC, aquest dilema Alfredo-Chacón és un problema més per la noVella direcció del partit: un és dolent, l’altra pot ser pitjor; na Carmen ja ha dit que res de pacte fiscal, res de veu pròpia, molt de PS i ben poc de C, per molta E, i potser rescatem la O a veure si recuperem algun votant que se n’ha anat cap a Izquierda Unida; l’anomenat sector catalanista del PSC (per cert, existeix realment més enllà dels mitjans de comunicació?) es veu que està tan ennutjat amb na Carmen, però tot indica que el centenar de delegats catalans (la majoria controlats per l’anomenat aparell del partit amb epicentre al Baix Llobregat) li donaran suport, no fos cas… Madrid també, per fer-li la punyeta a l’Alfredo, els bascos segurament recolzaran a l’excandidat perquè així Patxi López pugui ser el seu número dos, els valencians ja en tenen prou amb el de casa seva com per alçar la veu, i els andalusos… ai, els andalusos: una quarta part dels delegats al Congrés, amb els dos mòmios del socialisme històric, Guerra i Felipe renegant de na Carmen un (per dona i catalana, buuuuffff), i donant suport a l’Alfredo l’altre, amb el presidenciable Griñán que els necessita als dos per no fer el pena a les eleccions que li vénen, i amb les diverses províncies que sembla que votaran la seva filla adoptiva, però tampoc ho diuen gaire clar ni gaire junts. En fi, que mentre el PP fa el que vol, el PSOE està immers en un jardí de difícil sortida; guanyi qui guanyi haurà de tornar a enganxar uns votants cansats, desorientats i perplexos; guanyi qui guanyi, Pere Navarro ja es pot anar calçant; guanyi qui guanyi ja veurem què aporta. Llàstima que no hagi sortit una tercera via, jove, nova, amb idees i no fent sang d’un cicle penós.