En els darrers dies han mort dos catalans il·lustres. El 1 de febrer ens deixava l’insigne economista i professor Fabián Esrapé, 88 anys, nascut a Portbou i mort a Lleó, referència a l’Estat durant dècades i mestre de milers d’alumnes, alguns dels quals reconeguts personatges del món polític i social. El dia 6 el brillant i mundialment famós artista Antoni Tàpies, 88 anys, nascut i mort a Barcelona, autor singular i una de les llegendes vives de la cultura del país, amb la seva creu (o T) impregnada en milers d’obres. Més enllà de notícies i reportatges televisius, així com de records per part del món universitari o de la Fundació que féu portes obertes durant dos dies, ha mancat un reconeixement més clar i evident a nivell instititucional: un país i una ciutat es fan grans i lliures quan també tenen un record destacat per les seves glòries personals; encara hi som a temps: Estapé i Tàpies es mereixen molt més que cinc minuts de telenotícies, minuts de silenci al Camp Nou, un reportatge a TV3, al Canal 33 o a La 2 i unes referències de diaris –és cert, alguns en portada qüasi total–; en el cas del pintor, convé recordar que la seva mort fou notícia a diaris de mig món. Cal un acte fort a nivell català / espanyol /europeu / el que sigui. Descansin en pau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada