Rubalcaba in extremis

Alfredo Pérez Rubalcaba ha estat escollit nou secretari general del PSOE amb 487 vots a favor, 22 més que Chacón, amb dos vots en blanc i un de nul; la vella guàrdia, per tant, enterra l’etapa ZP després del desastrós cicle electoral que ha suposat el punt i final a l’altre socialisme. En un gest d’integració i en clau d’eleccions, el candidat i líder del socialisme andalús, José Antonio Griñán –que havia mig recolzat Chacón– serà el nou president del partit, amb dos lleials a Alfredo ben a la vora: Elena Valenciano com a nova vicesecretària general i Patxi López com a secretari de relacions polítiques, mentre que el líder a Castella i Lleó, Óscar López, serà el nou secretari d’organització; pel PSC, un parell de vocals en la nova executiva. Na Carmen ja ha dit que no vol cap lloc a la nova direcció, i que treballarà per la causa comuna, però és evident que la derrota ha estat forta, tot i assolir el 49% de vots; aquesta divisió només és un dels infinits problemes que haurà de començar a dirigir Alfredo P, amb la mirada a recuperar la centralitat política i a construir una alternativa real al poderós executiu de Mariano Rajoy. El PSC, per la seva banda, ha vist com té un problema menys, o un de més segons com es miri; ja hi ha qui diu que el pròxim pas de Chacón serà intentar ser candidata a la presidència de la Generalitat, mentre que la direcció actual s’ha afanyat a dir que Alfredo és un gran líder, que tingui tota la sort, i que ells no tenien cap candidat en ferm (en fi…); caldrà veure l’encaix del PSC en el nou PSOE, però els discursos de la campanya no eren precisament una meravella. D’aquí a menys de dos mesos la nova direcció de Ferraz té el seu primer gran repte: no se sap com, intentar que Javier Arenas no assoleixi la majoria absoluta a Andalusia, el darrer gran bastió socialista de l’Estat; serà possible?