Tragèdia made in spain

En el darrer any i mig hi ha hagut canvi de govern a l’Estat espanyol (amb la majoria absoluta del PP), a Catalunya (amb el govern Mas) i a diverses comunitats autònomes; la crisi econòmica que envaeix Europa i un terç de planeta (n’hi ha un terç que la té permanent, i l’altre terç tampoc en té tanta) ajuntada amb una gestió qüestionable han propiciat força canvis de governs en països, nacions, ciutats,…, amb ajustaments econòmics dolorosos, sovint necessaris, habitualment mal explicats i que aporten una dosi de pessimisme a una societat àvida d’alguna bona notícia més enllà d’un resultat futbolístic. El problema espanyol, però, radica en la dada que aquest dijous ja va comentar el ministre Cristóbal Montoro (bocamoll com n’hi ha pocs) avançant-se a l’Enquesta de Població Activa que s’ha conegut avui. Hi ha vegades que els números parlen ells solets per tal de veure la magnitud del drama que viu el conjunt de l’Estat, amb un horitzó poc clar i en què caldran equilibris i mà ferma per intentar sortir d’un pou que sembla no acabar de tenir fons. 5.273.600 aturats, vorejant el 23% de la població activa, amb punts del 50% entre els joves; 775.400 a Catalunya (20,4%); 600.000 llocs de treball destruïts l’any 2011; 1.575.000 llars en què tots els seus membres estan a l’atur. Potser (segur) hi ha economia submergida, però les xifres provoquen esgarrifança. En el paradís de la corrupció política (llegeixis la lamentable sentència del Cas Gürtel amb Francesc Camps i Ricardo Costa sense condemna perquè faltava una factura), econòmica i social, la nau segueix endavant, però el precipici està massa a la vora, i la clatellada pot ser monumental; una Europa sense rumb haurà de guiar una Espanya perduda en l’abisme. Mentrestant seguim sense invertir en recerca, en coneixement, en investigació, en futur. Ja diuen estudis que la crisi actual afectarà a bona part de la població la resta de la seva vida; l’Estat ja no tornarà a ser mai més el que fou, però potser que intenti ser quelcom: la classe mitjana ha començat a desaparèixer veloçment, i les conseqüències de tot plegat només estan en un inici; si seguim així, ai, perquè podem prendre mal, com a societat i com a tot plegat. Amunt, valor i força.