Creuer d'insomni

Aquest cap de setmana, la costa italiana ha viscut un esdeveniment que ha donat la volta al món; comparat barroerament amb el Titanic, molt lluny de les darreres tragèdies marítimes dels últims anys o, no cal dir-ho, del desastre que suposa l'arribada de població africana a les costes europees. Ara bé, l'espectacularitat de les imatges i el que hauria pogut suposar han fet que el creuer Costa Concordia hagi estat el plat principal dels informatius de mig món. Més de 4.000 passatgers, majoria d'italians, alemanys, francesos i espanyols -entre els quals 50 catalans- han viscut una de les pitjors experiències de la seva vida després que, incomprensiblement -tot i que apunta a error humà- el creuer hagi xocat contra uns esculls al costat de l'illa de Giglio, davant la costa de la Toscana; cinc morts i disset desapareguts és el balanç provisional de l'accident, moments de pànic gravats en directe, i una investigació que haurà de posar llum a totes les ombres que envolten el succés. El creuer feia una volta per la Mediterrània, bàsicament costes italianes, franceses i catalanes; de fet era habitual del port de Barcelona, una de les principals ciutats creuristes a nivell mundial, en un negoci que mou i mourà milers de milions d'euros. Costa potser sí, però concòrdia trigarà una mica més.