2012. Política mundial.

2012 pot ser l'any d'Obama. Tot i que aparentment ha estat un govern fracassat segons una perspectiva exterior, Obama pot sortir victoriós d'un procés en què el rival republicà ha de sortir d'un enfrontament a vuit bandes que s'està disputant aquests dies i amb Mitt Romney com a a principal favorit, yoy i ser qüestionat per bona part de l'ala més dura republicana; si el president nord-americà aconsegueix una certa pujada econòmica i rebaixa de l'atur com apunten les darreres dades, la reelecció pot ser una realitat: i Obama amb un segon mandat pot començar a fer més estructural part del seu discurs inicial. El nord d'Àfrica i el Pròxim Orient s'enfronten a l'any després de l'anomenada "primavera àrab", tot i que és complicat veure realment els brots verds d'aquesta primavera. Síria segueix sent un dels grans escenaris a tenir en compte, amb un règim duríssim que està perpetrant un autèntic atemptat contra la seva pròpia població. El gran centre africà és i seguirà sent el gran oblidat de tothom; i als països asiàtics cal veure com afecta l'inici de crisi a la superpotència xinesa que pot veure com la seva suposada primacia pot ser que no sigui tant com sembla; mentrestant la Índia esdevindrà la gran sorpresa dels propers anys. El món es mourà, però segurament no tant com pot fer indicar algunes notícies exagerades i massa precipitades. Brasil està cridat a ser un dels grans països del futur, amb mundials i jocs olímpics a la cantonada; la UE ha de veure si vol autodestruir-se o fer quelcom interessant; Rússia ja té prou maldecaps amb la corrupció que rodeja el govern; el món segueix, i el seguirem.