2012. Política espanyola.

Amb el nou any, el govern presidit per Mariano Rajoy ha començat a prendre les primeres decisions importants i amb certa polèmica, però amb l'aval majúscul que suposaren els resultats electorals amb l'huracà blau arrassant la península. Luis de Guindos i Cristóbal Montoro s'han posat a pilotar la nau econòmica del govern Rajoy, amb la figura clau de Soraya Saénz de Santamaría com a clar número dos del govern que pot donar un aire jove i nou a una política de pesos pesants centrada en com fer sortir l'Estat d'un sot amb difícil solució. El govern té a tres membres del PPC molt ben col·locats: Jorge Fernández Díaz, cap de llista per Barcelona a les generals com a ministre de l'Interior, José Luís Ayllon, valor en alça del partit, com a secretari d'Estat de relacions amb les Corts, i Jorge Moragas, persona que simbolitza la fidelitat absoluta a Rajoy, de qui és cap de gabinet. I, tal i com passa amb CiU, però de forma exagerada: el naufragi absolut del PSOE fa que de moment Rajoy tingui un qüestionament nul; el socialisme espanyol es prepara per una lluita caïnita entre Alfredo Pérez Rubalcaba -fracassat a les eleccions- i l'exministra de defensa Carmen (abans Carme) Chacón, antiga deixeble del zapaterisme, allunyada ara d'un ZP desaparegut del mapa; la pugna Chacón-Rubalcaba ha començat sense ser clar qui pot guanyar i amb un aire d'enfrontament entre dues persones desgastades i amb poc aire de renovació del socialisme; sorgirà una tercera via? Més enllà dels dos grans partits, IU intentarà fer-se notar en una legislatura de minories per les esquerres, mentre que a Euskadi, a l'espera del que succeeixi a les eleccions basques, la situació segueix sent rocambolesca amb un govern estrany i una esquerra abertzale que tindrà un paper central en un nou escenari sense violència.