Benvinguda

Entreu en un espai d'anàlisi, reflexió i comunicació sobre aspectes del món contemporani: política, internacional, societat, cultura, esports, cuina. Llibertat i paraula.

dissabte, 28 de gener del 2012

El somni Spanair aterra a la realitat


Aquest divendres a la nit, Spanair ha anunciat el final de la seva aventura, en paraules del president Soriano per prudència i seguretat. Una de les principals companyies aèries espanyoles i la que havia de ser la gran companyia catalana se’n va a l’aigua, deixant dos mil treballadors que hauran de ser recol·locats com es pigui i milers de clients sense avions. Spanair havia de ser l’eix central de l’aeroport de Barcelona-El Prat, amb inversions tant de l’Ajuntament com de la Generalitat que de moment han arribat als 150 milions d’euros des que es va apostar per aquesta aerolínia com el fuur aeri del país; doncs res, ni futur, ni aeri, ni gaire país pel que sembla. Era molt difícil remuntar una companyia amb gravíssims problemes de fons amb possibilitat de resolució només a través de grans inversions i possibles nous socis que no s’han concretat com el cas de Qatar Airways; la negativa de Qatar i l’anunci de la Generalitat que per causes de pressupost no podia assegurar la seva aportació han estat la goteta que ha fet vessar el vas d’un desastre previst; curiós que ara tothom digui que estava tant i tant previst, curiós. De fet, quan la setmana passada els mitjans de comunicació es van fer ressò de la suculenta oferta que Soriano hauria rebut per anar al Manchester City, van començar les especulacions públiques sobre el delicat estat de l’empresa que havia de connectar-nos amb el món i que ara ens connectarà amb el no res. El Ministeri de Foment ha anunciat sancions per Spanair, mentre que Generalitat i Ajuntament de Barcelona han comentat que seguiran apostant pel Prat com a gran aeroport. Barcelona és un centre mundial de primer ordre en quant a congressos o turisme, però les infraestructures comencen a vorejar el patetisme: un Tren d’Alta Velocitat a pas de tortuga més enllà d’anar a Madrid, un metro que no avança, un aeroport low-cost, etc. Potser es pot sortir de la crisi, però cal un país fort per aconseguir-ho, i el tema Spanair ens deixa petits petits. Confiem en una millora... 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada