2012. Política catalana.

Comencem any amb els mateixos problemes amb què vàrem deixar el 2011: crisi econòmica, atur, creixement baix, futur incert, i encara bo que queda el Barça... En fi, parlant seriosament: 2012 pot ser l'any de la consolidació del lideratge d'Artur Mas al capdavant de Catalunya; les enquestes són clares: CiU segueix sent -i ho pot ser durant temps- la força central del principat, amb un govern qüestionat per les retallades però que en punts claus transmet seriositat i treball: el conseller Mas Colell ha dotat l'economia de la Generalitat d'una intel·lectualitat hàbil i creïble; Boi Ruiz segueix desconcertant, Fernández-Bozal mig desapareguda i diversos consellers en segon o tercer terme. Però junt amb Mas Colell hi ha un duet que porta la mà ferma del govern, un a l'ombra, l'altre en primera persona. Felip Puig ha dotat interior d'una seguretat elevada, amb forta presència de mossos pel territori, i una seriositat a un departament qüestionat. I Mas, Artur Mas, un President probablement força sol però que és vist amb respecte i eficàcia per una amplíssima majoria de la societat. A més, el govern té un punt a favor clau: el PSC segueix en caiguda lliure, completament desconcertat tot i l'aparent canvi de direcció amb Pere Navarro al capdavant, però amb una línia encara poc definida i sense trobar el nord a la castigada brúixola del socialisme; el PPC es consolida com la tercera força catalana, però tampoc assoleix un sostre gaire alt tot i el destacat poder de dirigents populars tant a alcaldies, diputacions com al nou govern de Mariano Rajoy; ERC segueix buscant el seu nord, amb un líder que s'ha de notar més a la formació republicana: Oriol Junqueras té un repte difícil, però l'experiència d'Alfred Bosch pot mostrar una bona línia a seguir; i ICV, la Iniciativa de Joan Herrera té un punt força interessant: tot i la contundència de les victòries de CiU i sobretot PP a Espanya, Iniciativa pot esdevenir l'oposició més real i amb credibilitat: si els dirigents s'ho creuen, pot ser un partit amb molt a dir en els propers anys. Seguirem atents.