Pressupost de crisi

Aquesta setmana passada, el conseller d’Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, ha presentat el pressupost de la Generalitat de Catalunya, tocat per la crisi econòmica i envoltat de les polèmiques però imprescindibles retallades; el dia 14 de juny els comptes aniran al Parlament i començarà el ball dels diversos partits polítics per tal d’arribar a l’acord que permeti l’aprovació definitiva, amb molt de tacticisme que acompanyarà les negociacions. L’elevat import de les factures pendents i els interessos del deute emès pel Govern els darrers anys suposen una dificultat afegida a uns comptes austers però que mantenen bona part de les necessitats cobertes. A més, fins que no arribin els esperats milions que l’Estat deu a Catalunya, serà impossible matisar el dèficit que per aquest 2011 serà del 2,6%; dèficit, ajust, austeritat, necessitat en els temps que vivim: una baixada ara suposa poder afrontar el futur amb una perspectiva millor en l’escenari que tenim, tal i com està muntat; ja no és que es puguin lligar els gossos amb llonganisses: durant massa temps s’han alimentat amb caviar i ara convé rosegar una mica d’os pelat. Per conselleries, la més perjudicada és Territori i Sostenibilitat que cau un 31% (a més, cal acabar de pagar obres fetes en anys anteriors); Agricultura, Governació, Empresa i Ocupació i Presidència voregen un 25% menys; per sota del 10% trobem Justícia, Interior i les tres conselleries de tall més social: Benestar i Família (baixa un 5,9%), Ensenyament (un 8%) i Salut (un 6%). Reflexió: les conselleries que menys retallen són precisament les que més part s’emporten del pastís, i encara s’acusa l’actual Govern d’antisocial, dretà i d’atemptar contra els drets de les persones. Doncs no: s’ajudarà a qui més ho necessiti, però cal posar un fre, cordura, sentit comú i gastar en el que s’ha de gastar i matisar molta despesa supèrflua; hi ha punts i baixades que fan mal, però que serveixi de quelcom!