Atac a la democràcia

El dimecres 15 de juny del 2011 passarà a la història com un dels dies més nefastos de la democràcia catalana. Un mes: aniversari del moviment 15-M, amb bones intencions i propòsits interessants; un escenari: Parlament de Catalunya, seu de la representació popular, epicentre del sistema democràtic al nostre país; una data important: negociació sobre els pressupostos del Govern que tiren endavant amb els vots de CiU, Laporta i l’abstenció del PPC. I un resultat lamentable, impresentable, exponent de cinisme i que constitueix una de les mostres més clares d’on arriba l’estupidesa mental d’uns quants que s’han carregat la feina de milers: la imatge del setge al Parlament, impedint l’accés dels diputats a l’hemicile, intentant suspendre la sessió –per cert, només havia passat als Fets d’Octubre del 1934 i amb la instauració de la dictadura franquista el 1939–, l’accés en helicòpter del president Artur Mas, del cap de l’oposició Quim Nadal, entre d’altres, l’accés amb furgoneta de la majoria de representants, els insults, atacs i intent d’agressió a Montse Tura o Joan Boada. Pèssima imatge. Els grans guanyadors de la jornada són els grans criticats: CiU, PSC, PPC, ICV, ERC, C’s, SI, DC; els 135 diputats, els membres de la mesa, els treballadors del Parlament, la premsa acreditada són la imatge de la normalitat democràtica, de la representació que el sistema potser no és el millor, segur que es poden fer modificacions, però és el que ens representa, és pel que han lluitat generacions de persones després d’una tràgica guerra, una dura dictadura, una difícil transició i una complexa recuperació democràtica; massa important perquè quatre bàndals ho ignorin, sense ofici ni benefici, que no tenen cap problema per arribar a finals de mes, que només pensen en com fer-ho tot per tal de no haver de moure un dit, que creuen en la cultura de la vagància, d’aprofitar-se del sistema, que només pensen en negatiu i en anar en contra de, sense fer ni una sola proposta en positiu que sigui viable, sense veure cap element a favor en el marc actual. Hessel va escriure “Indigneu-vos”, però cap dels que avui estaven a la porta del Parlament atemptant contra l'estat de dret es pot sentir inclòs en aquest grup; Hessel va col·laborar en la Declaració dels Drets Humans, va lluitar contra el feixisme, contra el pensament únic i a favor de la democràcia: aquesta és la democràcia que representen els partits, amb defectes i millorable, amb opinions contràries, però que ho defensen en un marc de diàleg, d’acord i de discussió: hi ha unes normes del joc, unes línies que separen la democràcia del feixisme, la pluralitat del pensament únic. L’explicació més significativa és la del diputat de CiU Josep M. Llop, invident: hi ha hagut “indignats” que li han intentat estirar el gos pigall. Indignació? Vergonya.