Espanya segueix caminant pel precipici amb el risc d’estavellar-se en qualsevol moment per un desgovenr que marca bona part de l’agenda. Una marcada crisi econòmica amb l’atur desbocat, una destacada crisi social amb centenars de milers de descontens molt més enllà dels quatre indigants, una profunda crisi política aguditzada després de les eleccions municipals amb un ZP en claríssima decadència i un PP àvid de poder utilitzant qualsevol carta, i una crisi judicial i legal sense precedents. El Tribunal Constitucional, envoltat de mil polèmiques des de la pèssima gestió de l’Estatut de Catalunya, ha vist com la seva situació estrambòtica ha arribat al límit amb la dimissió de tres dels seus membres que havien acabat el mandat ja fa set mesos: el vicepresident Eugeni Gay i els magistrats Javier Delgado i Elisa Pérez han presentat una renúncia que no ha estat acceptada pel president, Pascual Sala. La manca d’acord permanent entre els dos grans partits espanyols, socialistes i populars, ha impedit la renovació d’una institució que està a l’ull de l’huracà en els darrers mesos després de la rocambolesca situació de Bildu; i aquí arribem a la tragèdia: la retallada d’un Estatut votat majoritàriament pel poble i la difícil acceptació d’un partit que s’ha mostrat com a majoritari a diversos punts del País Basc (el qüestionat Bildu governarà a Sant Sebastià i la Diputació de Guipúscoa, a més d’un centenar d’ajuntaments, uns quants amb majoria absoluta) són dos aspectes que exemplifiquen un poder judicial vulgarment polititzat, amb errors de les principals forces polítiques i que mostren uns fonaments judicials, socials i estructurals massa ubicats en èpoques pretèrites.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada