De la mani a la política

Diumenge de manifestació dels qui foren els indignats i ara ja són els manifestats. El moviment que començà el 15-M ha intentat recuperar part de bona imatge després del desastre de la setmana passada al Parlament de Catalunya en què quedà profundament tocat. Milers de persones s’han manifestat pel centre de Barcelona contra la classe política i la crisi que vivim, demanant una vaga general, dimissions,… amb xifres per a tots els gustos: 270.000 segons els organitzadors, 75.000 segons la Guàrdia Urbana, màxim 50.000 segons el Govern català; to festiu i reivindicatiu amb pocs incidents més enllà del miler que s’ha aproximat al Parlament després de la mani, tot i la recomanació de la organització de no anar cap al Parc de la Ciutadella; segueix sense existir una veu clara i única, necessària sempre, error greu de comunicació. Pel que fa a València, uns 80.000 segons la organització protestant contra la corrupció política. I a Madrid s’ha produït la dada del dia: 150.000 per la organització, 35.000-40.000 per la polícia, exactament 37.742 segons l’empresa Lynce, còmput realitzat per a l’agència Efe; en fi…

Més enllà de les manifestacions, aquest cap de setmana també ens ha deixat un altre tomb històric a nivell polític: José Antonio Monago, del PP, encapçalarà Extremadura després de dècades d’hegemonia socialista; els resultats foren 32 diputats pel PP, 30 pel PSOE del fins ara president Guillermo Fernández Vara, i 3 per IU que ha optat per l’abstenció després de les crides insuficients a favor d’un pacte amb els socialistes que volia la direcció del partit. Mentrestant, Canàries i Navarra tindran presidència de Coalició Canària i Unió del Poble Navarrès respectivament, ambdós amb pacte amb els socialistes; d’aquesta manera, després de les darreres eleccions, el PSOE només conserva dues presidències de comunitat, i les dues amb clar signe de canvi en els temps propers: Andalusia, amb un PP que compta les setmanes que li queden per governar-hi, i Euskadi, amb un pacte PSE-PP tocat i que augura un canvi d’hegemonia amb el PNB i Bildu com a grans protagonistes. I ZP de moment aguanta, però amb tot en contra.