Fracàs a alta velocitat

AVE-TGV-TAV, tres nomes per un mateix concepte: alta velocitat ferroviària. Aquest tipus de progrés en les comunicacions hauria de facilitar l’enllaç de persones, mercaderies i el desenvolupament econòmic entre aquells àmbits i zones que són la punta de llança, el motor que fa créixer el conjunt sencer; però com succeeix en diverses ocasions, a l’Estat espanyol –governi el socialisme o el popularisme– interessa més una unitat entesa en clau centralista i a l’antiga, no el progrés real. La primera línia d’alta velocitat estatal va ser Madrid-Sevilla per tal de donar volada a l’Exposició Universal del 1992 a la ciutat andalusa; el mateix any es feien uns Jocs Olímpics –una petitesa comparant amb la Expo– a Barcelona i potser hauria estat bé que la línia hagués anat cap a la capital catalana, però, clar, era massa, i la ciutat comtal ha esperat anys i panys per acabar tenint un tren que fa la competència diària a la que fins fa poc era una de les línies de vol més utilitzades del món, el pont aeri. En aquesta meravellosa idea de l’Espanya radial amb epicentre a Madrid, el desembre passat es va inaugurar una nova línia de l’AVE, bàsica i clau, evidentment amb molta més importància que el corredor mediterrani per unir el nord d’Africa, Andalúsia, Múrcia, València, Catalunya, França i cap a Itàlia o el nord d’Europa; aquesta línia fonamental per entendre el progrés econòmic uneix Toledo, Albacete i Conca, de tothom sabut que són la referència clau quan parlem de progrés econòmic: progrés econòmic dels polítics i empresaris de l’entorn, clar. Sis mesos després arriba la consumació de la tragèdia i la constatació que una vegada més la mentalitat de diversos càrrecs públics és privilegiada; en sis mesos, 2.796 usuaris, cost de 18.000 euros per dia, 9 passatgers de mitjana Toledo-Albacete i 7 Toledo-Conca, ocupació del 4,7%; ara Renfe diu que optimitzarà els recursos, posarà altres trens que campin per Castella i tots els esforços a la línia que sí té èxit que és Madrid-Toledo. Felicitats per la iniciativa, exemple d’uns governants esperpèntics, preocupats només per ser el país d’Europa amb més línia d’alta velocitat, encara que sigui a un cost elevadíssim; el mascle ibèric en el seu estat pur. Si l’admirat Don Quijote aixequés el cap ja no hauria de lluitar contra els molins, en tindria prou anant a treure un bitllet de tren.