Grècia no perd l'esperança

Grècia segueix la seva particular odissea econòmica, social i política. Mentre al carrer desenes de milers de persones protesten i afronten la vaga general, amb detinguts i incidents destacables a les principals poblacions del país, molt especialment a Atenes, el govern grec intenta fer front a la delicada situació, aprovant per una justíssima majoria una sèrie de mesures que han de posar fre a la situació i complir les exigències de la Unió Europea per tal que el país hel·lè no entri en fallida absoluta. A més, l’euro busca una mica d’oxigen per tal de respirar i mantenir unes constants vitals força tocades: si Grècia cau, la moneda única tremola. El pla d’ajustaments aprovat pel Parlament grec amb la finalitat de rebre l’ajuda de la UE i del FMI ha tirat endavant per 155 vots a favor dels 300 representants de la cambra i ha servit perquè el primer ministre Iorgos Papandreu pugui seguir encapçalant una nau a la deriva que segueix el seu viatge cap a l’Ítaca de la salvació; de fet, Papandreu deia que el país havia d’escollir entre el camí dur del canvi o la catàstrofe que seria, per exemple, acabar amb el sistema sanitari, l’educació pública o una reducció de les pensions en un 80%. Fortes pujades d’impostos, rebaixa de sous funcionarals, privatització d’empreses públiques; l’objectiu és l’estalvi de 78.000 milions d’euros; cal tenir en compte, però, que el deute grec puja a més de 300.000 milions; per tal que quedi clar: si Grècia hagués de tornar-ho tot vol dir que hauria de pagar l’equivalent al treball de dos anys sencers del 100% de grecs: vint-i-quatre mesos de feina, sou i prestacions gratis a pagar als bancs que han deixat diners per tal que el país no s’ensorri: el que es fa és anar posant pedaços per evitar el foc purificador, però l’arrel de fons segueix tocada, potser massa i hi ha qui comença a insinuar una possible condonació del deute grec per evitar el contagi a la resta del continent: les orelles del llop comencen a veure’s clarament i el ramat ha de buscar sortides.