Les conseqüències de la crisi econòmica i les seves diverses sortides segueixen suposant canvis de govern i ascens del populisme en els països que afronten cicles electorals. Al Perú, dues opcions oposades es presentaven a les urnes per succeir Alan Garcia: Ollanta Humala, que ha moderat el seu discurs clarament esquerrà i populista proper a les posicions d’Hugo Chávez i s’ha anat aproximant a un model més socialdemòcrata proper al Brasil que l’ha portat a remuntar les enquestes i derrotar la candidata Keiko Fujimori, filla de l’antic president Alberto Fujimori, condemnat per crims de lesa humanitat i escàndols de corrupció; la victòria, força ajustada, ha provocat una forta caiguda de la borsa peruana i pot portar canvis importants pel país andí. Pel que fa a Portugal, la fortíssima crisi social, econòmica i política que ha sacsejat el país en els darrers mesos ha provocat un canvi radical del panorama polític: José Socrates, primer ministre els darrers sis anys, i el seu Partit Socialista s’han enfonsat i han deixat pas lliure al dretà Paulo Passos Coelho que, amb un 40% dels vots i opció de pactar amb el dretà CDS de Paulo Portas, té la missió gegant de rescatar un estat en fallida total que es troba intervingut pel Fons Monetari Internacional i la Unió Europea; la participació, inferior al 60% ha estat la més baixa de la història democràtica portuguesa. Amb la victòria de Passos Coelho, el govern espanyol de ZP queda com l’única referència socialista europea: en les eleccions dels darrers vuit anys, la majoria de països referents a Europa han canviat o han seguit confiant els seus destins a les opcions conservadores: Alemanya, Itàlia, Regne Unit i Itàlia en són els clars exemples.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada