Creu a Creu

Dilluns 7 de novembre del 2011, debat entre els candidats Alfredo Pérez Rubalcaba (PSOE) i Mariano Rajoy (PP), moderat per Manuel Campo Vidal i organitzat per l’Academia de la Televisión, uns 12 milions d’espectadors, més d’un 50% de share, retransmès per una vintena de cadenes estatals, autonòmiques i locals, entre les quals TVE1, la Sexta, la Cuatro i Antena 3, amb TV3 que obvià el cara a cara en una decisió polèmica i que preferí emetre el programa El Convidat de l’Albert Om amb el gran Carles Rexach. Vist el que es va veure, escoltat el que es va escoltar i aguntades dues hores, cal felicitar a la Mònica Terribas i a la direcció de Televisió de Catalunya per tal d’emetre un programa intel·ligent, fresc, dinàmic, actual, amb tocs moderns, atractiu i amè, que aconseguí ser el primer en audiència a Catalunya; aquests adjectius del Convidat són precisament el que li mancà a un debat impresentable, d’una categoria ínfima, protagonitzat per dos dinosaures de la política que no aportaren res a nivell polític, econòmic, social, de solucions o idees; pel bé de tothom espero que siguin molt millor presidents que candidats de debat. Problema 1: el format; vergonya que hagi costat mig milió d’euros, en un plató massa gran, en una taula infinita, els dos de perfil, mal il·luminats, amb un so deficient, amb un timing penós, sense cap referència a les noves tecnologies o a les xarxes socials, amb un moderador de pena (ridícul de Campo Vidal presumint de políglota parlant amb italià i portuguès perquè dues televisions d’aquests països feien el debat, i sense referir a les altres llengües suposadament cooficials de l’Estat; sempre quedarà la idea que li van fer dir així, perquè en aquest brillant periodista se li suposa bastanta més professionalitat). Problema 2: cara a cara, criticat per tota la resta de partits, que diuen que se’ls menysté; ara bé: Catalunya, el País Basc, Galícia o Canàries van brillar per la seva absència en el debat, més molestos haurien d’estar els altres partits “nacionals” com IU o UpyD, total molt parlar d’Espanya en genèric amb pràcticament cap referència a les “perifèries”, tant vot que dóna la mala llet contra Catalunya o Euskadi, però quan hem de fer un debat, ni esmentar una coma. Problema 3: allunyament de la realitat dels dos protagonistes; si tinguéssim una màquina del temps, podríem estar perfectament al 1990, no al 2011, per formes, per fons, per tot. Problema 4: els dos canidats en si mateixos; Alfredo P. té la derrota tan assumida que es dedicà durant una hora a fer de periodista que entrevista el president del Govern, i una hora més a atacar amb ferotgia, sense que l’altre digues res; i l’altre, Rajoy, que amb més o menys mala lluna digué Rodríguez Rubalcaba en dues ocasions, que es mostrà com un mal candidat (segurament serà millor president), que només feia que llegir a saber què, que no explicà res del seu programa i que va tenir el seu moment més brillant quan després que Rubalcaba digués tot el que ell faria si fós president del Govern, Rajoy va dir una frase similar a ”¿y que ha hecho usted los últimos siete años?”: aquí està la clau, Rubalcaba no pot pretendre que la cosa no va amb ell, que tot és problema de Grècia i els Estats Units, que ell no ha estat ministre i vicepresident; no senyor: és també responsable. Problema 5: els dos candidats com a rèmora política; massa allunyats del carrer, massa temps en l’alta política, els dos exministres, i exnúmero dos, i expersones importants de l’oposició, i exenfrontats amb part dels seus líders, i exqüestionats per massa gent dels seus partits, i massa ex pel mig. Problema 6: els tertulians de TVE1; tenint en compte que Televisió Espanyola es va endur la grossa de l’audiència, quina pena tots els periodistes que actuaren com a comparses abans, a l’entreacte i després del debat, símptoma que no anem bé. Problema 7: el cul a cul; brillant definició que féu el candidat d’ERC Alfred Bosch per tal de posar un nom al debat abans que aquest s'emetés; aquí el problema és que el debat no arribà ni al que digué el cap de llista republicà. Problema 8: Espanya, la seva economia, la seva situació; amigues i amics, un país que té cinc milions de persones a l’atur, que no crea riquesa, que va al dictat d’Europa, no es pot permetre un debat com el d’aquest dilluns, encara que sigui per orgull. Problema 9: ja ens podem anar preparant per una més que probable majoria hegemònica del PP, un PSOE sense rumb, un PPC sense identitat i un PSC que potser saltarà patèticament d’alegria si CiU i el PPC no li passen la mà per la cara en les eleccions a Catalunya. Problema 10: un dels tres que hi havia al debat serà president del Govern, i no es diu Campo Vidal; com diria aquell: “no hase falta desir nada más”.