Campanya?

Diu Rubalcaba a La Vanguardia: “Tal i com està avui la política, és millor dedicar-se a l’alpinisme”. Un dels grans problemes de les eleccions, siguin les que siguin, són unes campanyes denses, llargues i amb un contingut baix, bàsicament pensades per tal d’esperonar els propis votants i militants, poder treure la poteta en alguns mitjans de comunicació, i intentar convèncer els habituals i interessants “indecisos”, una gran bossa de ciutadans –i, per tant, possibles votants– que van canviant el vot segons el vent i les persones, més enllà de militància partidista. Fixem-nos amb els apunts més interessants d’aquestes darreres hores, amb els cinc partits catalans que tenen representació al Congrés. Un PP completament desbocat i avançant a la velocitat de la llum cap a una majoria absolutíssima (atenció que si no l’obtenen el drama pot ser important) va omplir ahir un pavelló de L’Hospitalet, terreny 100% socialista, amb 3.000 ànimes que van portar Mariano Rajoy a l’èxtasi quan digué “apoyaré a Cataluña”, molt similar –massa– al famós “apoyaré” de ZP; els populars han aconseguit el que fa pocs anys semblava impensable: esdevenir partit central a Catalunya, disputar el primer lloc electoral i aspirar a un grapat de vots, bàsicament arribats del desencant socialista. Un PSOE completament desencisat, s’abraçà ahir a Màlaga a la bandera espanyola i a un ZP en estat de ko que intentà salvar un govern destruït per la crisi econòmica; mentrestant, la ministra Chacón es va posar la disfressa de possible candidata, després de tres dies aplaudint tres dels candidats a liderar el PSC, ahir es va aixecar per tal de reclamar el tron del PSOE en cas que Rubalcaba desaparegui del mapa: “com a dona i com a catalana”, dos aspectes que han brillat per la seva absència en els darrers anys de proclames chaconianes; ZP i Chacón intentant protagonisme: on estàs Alfredo P, a més de saltant muntanyes per assolir un cim complex? Una CiU amb Duran i Lleida que vol cercar els votants d’ERC ja que “CiU és qui defensa Catalunya a Madrid, i mai ha recolzat un president no nacionalista a Catalunya”, mentre el president Mas intenta salvar els avions de Ryanair entre vagues de metges i universitaris; atenció al vot que pot obtenir la federació fora de la demarcació de Barcelona, que apunta alt. Una ERC que no cerca només els independentistes (aquests ja se suposen) sinó també els maragallistes, una suposada bossa de votants que constitueixen més una afirmació periodística que una realitat social. Una IC-EV-EUiA amb Coscubiela buscant suports sindicalistes i seguint parlant de retallades i pors. En definitiva força mandra, potser millor l’alpinisme, o com digué el brillant Màrius Serra, el submarinisme.