Arrenca la campanya

20 de novembre. Menys de tres setmanes i eleccions espanyoles amb un clar favorit: Mariano Rajoy, a qui totes les enquestes apunten com a nou president del Govern estatal; dies d’anuncis, de promeses i debats, amb un cara a cara estrella dilluns que vé moderat com és habitual per Manuel Campo Vidal. Diversos punts a tenir en compte. Primer: Espanya. Amb un PP que opta clarament a la majoria absoluta i un PSOE que apunta clarament al desastre total, la incògnita és saber si Alfredo Pérez Rubalcaba, molt millor candidat que ministre, podrà remuntar el vol i si Mariano Rajoy, un candidat a l’ombra que utilitza el silenci per ser guanyador, podrà calmar el front ultra del seu partit, una ala que no l’ha volgut mai i que segurament haurà d’acceptar que el polític gallec sigui el seu salvador. Segon: la situació de l’economia i la política. El llast del pitjor president de la democràcia, ZP, junt amb la pitjor crisi europea i occidental de les darreres dècades: el resultat, pràcticament cinc milions de persones a l’atur, una economia que voreja el precipici i moltes promeses de l’Espanya plural i federal que han quedat en un no res; de fet, la grisa presidència zapaterista ha vist com un dels seus grans èxits, l’adéu a les armes d’ETA, no ha fet variar ni una coma d’unes enquestes que castiguen el govern dels darrers set anys. Tercer: Catalunya. Al país, la incògnita és saber qui guanyarà ja que per primera vegada a la història, el PSC podria perdre unes eleccions estatals, i per primera vegada hi ha tres partits que opten als tres primers llocs: CiU, PSC i PP; afectarà l’ajust pressupostari català del govern Mas al candidat Duran? Quart: Euskadi. Després de l’anunci d’ETA, el tema del País Basc segueix laberíntic: Amaiur, la marca abertzale en aquestes eleccions, podria tenir un gran resultat i ser una mostra més de la situació paradoxal que passa a la terra basca: Bildu guanyà les eleccions municipals i té l’ajuntament de Donostia i la diputació de Guipúscoa, però els abertzales no consten al Parlament basc. Cinquè: la resta. Aquí la victòria del PP sembla hegemònica arreu, però Andalusia és un altre dels grans temes pendents: el tradicional feu socialista, que caigué a les passades eleccions municipals, sembla que gira definitivament a l’òrbita popular i, de fet, aquestes eleccions poden ser la pista d’aterratge de Javier Arenas com a futur president andalús. En definitiva, eleccions que marcaran el proper cicle estatal, que han de configurar el govern que aplicarà la recepta europea, que ha d’intentar fer sortir Espanya de la crisi, que ha de negociar el final del terrorisme, que haurà de parlar de sistemes fsicals amb Catalunya, entre molts altres temes.