Benvinguda

Entreu en un espai d'anàlisi, reflexió i comunicació sobre aspectes del món contemporani: política, internacional, societat, cultura, esports, cuina. Llibertat i paraula.

diumenge, 6 de novembre del 2011

40 anys d'Assemblea


El dia 7 de novembre del 1971 es va constituir l'Assemblea de Catalunya a l'església de Sant Agustí, ubicada al Raval de Barcelona. Fou una concentració de diversos partits, sindicats, societat civil personalitats,… de la lluita antifranquista, organitzada per la Coordinadora de Forces Polítiques de Catalunya i amb un programari clar: llibertat social i política, amnistia de presos polítics, Estatut d’Autonomia per a Catalunya, tot com a pas previ per a l’autodeterminació. Alguns dels noms destacats que participaren a l’Assemblea foren Josep Benet, Jordi Carbonell, Joan Colomines, Joan Reventós, Jordi Pujol, Rafel Ribó, Antoni Gutiérrez Díaz, Miquel Sellarès, Lluís M. Xirinacs o Felip Solé i Sabarís, entre molts d’altres; de la dreta democràtica a l’esquerra, de sectors obrers a eclesiàstics, de col·legis professionals a grups culturals, tots participaren en la plataforma que tingué organització a tots nivells, dels pobles a ciutats, de comarques a tot el país amb participació de milers de ciutadans. L’Assemblea de Catalunya visqué un dels seus episodis més destacats l’any 1973 en la caiguda dels 113 a la parròquia de Santa Maria Mitjançera i convocà diverses manifestacions, destacant les del febrer del 1976 a Barcelona o el primer onze de setembre de la democràcia a Sant Boi de Llobregat; es va dissoldre després de la constitució d’una assemblea parlamentària que s’encarregà de la redacció de l’Estatut del 1979. Ha passat a la història com una de les principals organitzacions de resistència del tardofranquisme a Catalunya, clau per entendre l’arribada de la democràcia al país. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada