L'atur sacseja Europa

La crisi econòmica que fa tremolar l'antiga i ja mig oblidada Europa capdavantera té un dels seus principals exponents en la notable taxa d'atur de la UE: 10,2% en el conjunt de la Unió, 10,8% en els països de la zona euro, xifres en creixement des de ja fa anys; mirant dades absolutes, 24,5 milions a l'Europa dels 27, més de 17 milions a la zona euro. Aquesta dada traslladada al concret d'Espanya ofereix una realitat sagnant: l'Estat ha contribuït durant el mes de febrer a la meitat!!!! del total de nous aturats de l'eurozona, a més de tenir la taxa més alta amb un 23,6% seguida de la rescatada Grècia (21) i el desastre que tothom diu que és Portugal (15); i, per catastròfic, la xifra d'atur juvenil: 50,5% a Espanya, de llarg més del doble que la mitjana europea. Ahir va ser dia de presentació de xifres, tant a nivell del continent com de l'estat; el Ministeri de Treball i Seguretat Social va fer públiques les xifres d'apuntats a les oficines dels serveis públics de treball: 38.769 persones més, per un total de 4.750.867; mirant Catalunya, lleuger descens de 3.701 però un total de 638.247. Observant les xifres i la controvertida reforma laboral impulsada pel govern Rajoy, poca esperança, menys si tenim en compte que el portaveu d'afers econòmics de la Comissió europea, Amadeu Altafaj, va deixar clar ahir que les xifres espanyoles no es poden explicar només per la crisi que viu el continent sinó que hi ha quelcom que falla, vaja que és estructural; va bé que de tant en tant algú recordi que no tot és imputable a la famosa crisi i que aquí s'ha viscut durant molts anys en una bombolla que ja no hi és i no tornarà. Una de les segures conseqüències d'aquest dolorós procés iniciat a l'Estat fa uns quatre anys serà la pràctica desaparició de l'antigament puixant classe mitjana, una diferenciació gran entre alguns milions de persones amb un nivell de vida entre còmode i bo, i encara més milions amb l'aigua al coll. Solucions: dues a mitjà o llarg termini, depenent de la voluntat de governants, societat i organització de la població; en el cas concret de Catalunya el famós pacte fiscal o nou acord econòmic o hisenda pròpia o estat propi o el que es vulgui que intenti posar fre a l'expoli econòmic que hi ha; en el cas genèric que inclou Catalunya, Espanya, Europa i bona part del món, un canvi de model productiu, econòmic, social i polític que permeti una redistribució de la riquesa, que n'hi ha i molta però repartida segons convé; utopia? l'alternativa és el deteriorament social i l'auge no volgut de certes ideologies (no extremistes, simplement  incloses en les formacions governamentals) que històricament ha sacsejat el continent al llarg de la darrera centúria.