Colonialisme del segle XXI

Aquests dies han anat apareixent als mitjans diverses notícies i reportatges sobre els trenta anys de la Guerra de les Malvines que enfrontà el Regne Unit i l'Argentina per la sobirania d'aquest conjunt d'unes 800 illes ubicades a l'Atlàntic Sud (les Malvinas argentines, les Falkland britàniques). Els segles XVI a XIX foren els del colonialisme per part de les metròpolis europees, el XIX i el XX foren el de les grans descolonitzacions, el XXI és el de les reminiscències d'un suposat passat de la història; en l'actualitat el fet colonial segueix amb força però des d'una altra perspectiva: grans multinacionals de recursos com el petroli i el gas, telecomunicacions, marques, alimentació... dominen a la pràctica països sencers. Però l'any 2012 encara segueixen existint colònies reals: el 1961 la ONU creà el Comitè Especial de Descolonització per tal d'impulsar el mencionat pocés de territoris no autònoms; avui en dia hi ha 16 territoris al món que agrupen uns dos milions d'habitants colonitzats per potències, en ordre de més a menys les següents: Regne Unit (Anguila, Bermudes, Gibraltar, Illes Caiman, Illes Malvines, Illes Turques i Caicos, Illes Verges britàniques, Montserrat, Pitcairn, Samta Helena), Estats Units d'Amèrica (Guam, Illes Verges dels Estats Units, Samoa americana), França (Nova Caledònia); a més hi ha els casos especials de Tokelau que el Regne Unit transferí a Nova Zelanda sense reconeixement de la ONU, el Sahara Occidental (antiga colònia espanyola) ocupat per Marroc però segons la ONU amb el poble saharaui que ha de decidir el seu futur, i l'estat lliure associat de Puerto Rico (territori dels Estats Units, però també en cas de consideració del comitè). El món hauria d'haver evolucionat prou com per posar punt i final al colonialisme, no per la testosterona ibèrica del famós "¡Gibraltar español!" sinó per la normalitat democràtica de la llibertat dels pobles i de situacions que haurien d'estar enterrades i consultables només als annals de la història; casos irreals, en moltes ocasions molt més simbòlics que una altra cosa. El colonialisme hauria d'estar obsolet; el gran problema que hi ha, però, és aquest neocolonialisme imperant des de fa dècades que domina el món a través d'una desena de grans corporacions; es crearà també un comitè especial en aquest cas?