Eurovegas?

Aquest cap de setmana hem viscut un altre episodi de la pugna mediàtica entre Catalunya i Madrid, amb les anades de destacats membres d'ambdós governs per pidolar a Sheldon Adelson, el famós magnat que vol construir un dels seus macrocomplexos de ciutats d'oci a Europa: quin és el futur d'Eurovegas, si és que hi ha futur? Adelson és un personatge controvertit, president de Las Vegas Sands Corporation (propietari dels millors casinos a Las Vegas i Macau), la vuitena fortuna nord-americana i amb importants vincles amb la ultradreta religiosa dels Estats Units, benefactor de l'ala extrema del Partit Republicà i una persona a qui interessa tres coses per sobre la resta: negoci, negoci, negoci. Lluny de la proposta utòpica i esperpèntica de la ciutat del joc als Monegros, el projecte d'Adelson té una diferència important: sí, és factible, sí, té els diners per fer-ho possible. A partir d'aquí, l'on: a on fer Eurovegas? els governs català i madrileny s'han posat les piles atrets per la suculenta oferta de crear milers de llocs de treballs, d'invertir centenars de milions d'eurodòlars, de tenir el particular Las Vegas a casa; però a quin preu? aquí comencen els conflictes: casino, joc i Vegas està associat a corrupció, màfia, passions humanes en el seu estat de més baix instint (en moltes ocasions amb el cinema i la televisió que han explotat a l'extrem un món polièdric). Adelson vol un strip, el famós bulevard de Vegas, amb edificis alts, possibilitat de fumar, canvis de diverses legislacions; Catalunya té opcions: la marca Barcelona o la proximitat del mar (amb el turisme de creuer) són dues cartes per guanyar la partida, però hi ha grans elements contraris: els terrenys a on es vol construir és una de les darreres reserves agràries del Baix Llobregat (aquí hi ha la polèmica entre propietaris a favor i en contra, ajuntaments que veuen opcions de progrés però amb grans dilemes morals, associacions que s'aixecaran en peu de guerra) i, tal i com digué ahir el conseller Recoder, la proximitat de l'aeroport impedeix construir els grans edificis que vol Adelson i, sobretot, el model de creixement català no és compatible amb un gran projecte com el que es vol. I aquí tenim la clau de volta de tot plegat: el model, quin model volem per casa nostra; ens venem l'ànima al diable al preu de tenir diners de dubtosa procedència que crearan treball en la pitjor època de crisi econòmica que ha viscut el país en dècades? Partidaris i detrectors surten com a bolets, qui en veu el benefici i qui en veu el desastre. És una opció tenir un Eurovegas a casa nostra, però mai, mai, a qualsevol preu; bé crear feina, bé crear inversió, però en cap cas permetre que s'imposi un model contrari al que tenim, en cap cas vendre-ho tot per un grapat de dòlars: endavant les inversions, però cal conservar una ètica que en teoria hauria de fer d'aquest un país que poguéssim mirar els ulls sense que es regiri l'estomac.