Ryanair alça el vol

La notícia és clara. Després de diversos mesos de reunions, rumors i sospites, la companyia irlandesa Ryanair ha decidit marxar de l'aeroport de Reus fins al mes de març del 2012, cosa que comporta deixar al carrer més de cent persones; a més, a l'aeroport de Girona s'han eliminat la meitat de vols també durant un mínim de cinc mesos. Més atur, problemes econòmics, dificultat al comerç i al turisme, polèmica actuació dels irlandesos,... Ara bé, sent aquests punts certs: fins que Ryanair no arribà als aeroports de Reus i Girona, eren dos aeròdroms de tercera regional amb ben poques línies; per tant, els tons grisos que sempre ens il·luminen: Ryanair portà la glòria aèria, i Ryanair se l'enduu. El principal problema d'aquests dos aeroports, amb respecte per aquells que hi treballen, és la seva existència; el mateix val pel de Lleida-Alguaire i per tots els aeroports esquitxats per la geografia de l'Estat espanyol, una de les principals imatges, despeses i tragèdies de la bombolla creada durant anys: totes les ciutats capitals de província volien aeroport, connexió amb la Xina, els Estats Units, París i, si era possible, la Lluna, Mart o Venus. Per què no es fan menys aeroports però millor gestionats i amb més força? Per què Catalunya necessita quatre o cinc terminals tenint el Prat i Espanya en necessita trenta o quaranta? Què fa un aeroport fantasma a Ciudad Real, Castelló o Lleida? Per què s'han gastat centenars de milions d'euros públics i privats simplement per dir "tinc un aeroport?". En època de crisi i d'ajustos pressupostaris, és una temeritat tenir infraestructures que suposen un cost excessiu. Més i millors trens, més i millors carreteres, més i millors autocars, i menys i absurds aeroports.