Benvinguda

Entreu en un espai d'anàlisi, reflexió i comunicació sobre aspectes del món contemporani: política, internacional, societat, cultura, esports, cuina. Llibertat i paraula.

divendres, 28 d’octubre del 2011

Gregori Peixos-BARRA

Gregorio Peces-Barba. Nascut a Madrid el 13 de gener del 1938, catedràtic, jurista, un dels “pares” de la Constitució, afiliat al PSOE, membre de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques, diputat al Congrés (1977-1986) del que en fou president (1982-86), rector de la Universidad Carlos III de Madrid (1989-2007), jacobí i nacionalista espanyol destacat. Aquest dijous dia 28 ha sumat un nou mèrit al seu brillant currículum: aconseguir que pràcticament tota la política, societat civil, cercles d’opinió,… de Catalunya es posin d’acord. Segons va dir, era una broma, i es veu els catalans som molt susceptibles; problema: un individu de la seva suposada vàlua no es pot permetre la relliscada, la bejenada segons va dir el president Mas que n’ha demanat la reprovació, l’insult segons altres, la manca d’educació i de respecte segons un servidor. Lloc: Cadis, X Congrés Nacional d’Advocats. Frase 1: “Siempre me pregunto medio en broma qué hubiera pasado –durant les revoltes del segle XVII amb el comte-duc d’Olivares– si nos hubiéramos quedado con los portugueses y hubiésemos dejado a los catalanes; quizá nos hubiera ido mejor”. Frase 2: “hubiera habido un gran problema, no se hubiese podido jugar el Madrid-Barça”. Frase 3, en el marc de l’augment de l’independentisme a Catalunya: “No soy pesimista, estamos en mejores condiciones que en otras épocas; no sé cuántas veces hubo que bombardear Barcelona (…); creo que esta vez se resolverá sin necesidad de bombardear Barcelona”. Frase 4, en el marc de les disculpes: “No es lo mismo bromear sobre el bombardeo de Barcelona en el siglo XIX que sobre el de Gernika o el terrorismo etarra”. Hi ha frases que no es poden dir, ni en to de broma, menys encara en els temps actuals, i n’hi ha d’altres que denoten inici de demència; després que es vagi parlant de desafecció i que a Catalunya n’hi ha uns quants que veuen que les línies vermelles s’han passat fa molt temps, massa. Il·lustríssim Gregorio: tal i com dirien els brillants responsables de La segona hora de Rac-1, “et felicito fill”.  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada