Gaddafi punt i final

Aquest dijous ha suposat el final del dictador libi Moammar al-Gaddafi. Un atac dels avions de la OTAN encapçalats per França ha frenat el seguici del coronel que intentava fugir de la seva ciutat natal, Sirte; després del bombardeig, diverses persones -possiblement dels anomenats "rebels", ara ja erigits com a nou govern- han agafat el cos ferit del dictador i l'han linxat publicament fins a la mort en unes pornogràfiques imatges que han donat la volta al món. Lamentable final per un lamentable personatge que no podrà ser jutjat, esdevingut caricatura en els darrers mesos des que esclatà la revolta a Líbia en el marc de l'anomenada "Primavera àrab". 42 anys de dictadura d'un Gaddafi mal considerat durant dècades, convertit en aliat i fotografiat amb els líders dels mateixos països que han acabat amb ell i el seu règim, amb l'or negre libi com a teló de fons. Gran victòria per la OTAN amb els Estats Units, Gran Bretanya i, sobretot, gran victòria pel qüestionat president francès, Nicolas Sarkozy, erigit com a líder absolut de la caiguda de la dictadura gaddafista. La imatge de l'execució del líder és una mostra del desencant d'una població mancada de llibertat durant anys i que s'enfronta a l'impossible repte de què fer ara que el gran eix que els unia, la caiguda i mort del dictador, ja no existeix, i amb massa interessos al darrere de tot plegat. Ben Ali fugit de Tunísia, Mubarak jutjat a Egipte, Gaddafi mort a Líbia, intercanvi històric de presoners a Israel-Palestina, tensió i massacre ara lluny dels mitjans a Síria; efectivament, el Mediterrani cou, i amb força, amb un final que encara trigarem temps a veure.