ETA, nou escenari

Carrero Blanco (any 1973), Hipercor (21 morts, 1987), caserna de Vic (10 morts, 1991), Tomás y Valiente (1996), Miguel Ángel Blanco (1997), Ernest Lluch (2000). Són alguns dels atemptats i morts en els més de cinquanta anys d'història del darrer grup terrorista en actiu de l'Europa occidental: 839 morts, desenes de segrestats, milions d'euros extorsionats, mal terrible a la democràcia, tinta per diaris i tertul·lians àvids de carnassa. Dijous 20 d'octubre de l'any 2011 passarà a la història com el dia en el qual ETA ha anunciat que deixa la lluita armada per tal d'iniciar un procés de diàleg en què s'han d'implicar tant l'Estat espanyol com el francès; no es parla de disolució ni d'entrega d'armes, però el pas de gegant és una de les  notícies més importants succeïdes a l'Estat en la darrera dècada. The New York Times, l'edició digital de la BBC, els diaris Gara i Berria, i el 3-24 de TVC han estat els primers mitjans en difondre una notícia ja mig avançada pel diari The Guardian aquesta setmana en el marc de la tan criticada -però bàsica- reunió de Sant Sebastià. Per què ara? Anys duríssims de repressió policial (per cert, encapçalda, entre d'altres, per un tal Alfredo Pérez Rubalcaba) que han debilitat l'organització, històrics resultats de Bildu a les passades eleccions municipals, col·laboració estreta entre Espanya i França (amb l'actuació silent però clau del president Sarkozy), moviments importants entre els presos, i una sensació creixent que des de l'onze de setembre del 2001 amb la irrupció d'un terrorisme extremista, qualsevol altre acte ha quedat en un pla terciari, alimentat per un ferri control policial. Triomfadors? En primer lloc la democràcia, la llibertat, la pluralitat, la memòria de les víctimes, el nacionalisme que condemna la violència com a mitjà per aconseguir res; en segon lloc, partits i líders: el socialisme amb el president Zapatero que podrà posar un positiu en un mandat de to baix, Patxi López, el lehendakari que ha aconseguit portar la pau a Euskadi (tot i que fins ara ningú l'ha tingut en compte començant pel seu propi partit), Alfredo Pérez Rubalcaba (probablement el polític espanyol que més ha fet per acabar amb ETA, tot i que és complicat que pugui capgirar unes enquestes tràgiques a causa de la brutal crisi econòmica que sacseja l'Estat); Bildu, Aralar o el PNB, formacions que han mostrat que defensant la pau es pot arribar lluny; un PP descol·locat amb aquest comunicat, que pot fer guanyar punts a l'ala més centrada i moderada que encapçala Rajoy. Perdedors? Evidentment el terror, l'assassinat com a moneda de canvi per assolir poder polític, la por, l'extorsió, i també tot l'estol de personatges que utilitzen el terrorisme per justificar i publicar vergonyosos articles, comentaris, columnes d'opinió i atacs que només fan que crispar l'ambient; amb el temps, tot anirà canviant, posant-se al seu lloc, triomfant la democràcia, la llibertat d'expressió. Bona notícia en definitiva; record per les víctimes i les famílies, derrota dels extremismes, un element més de la transició que queda superat; ara falta que es concreti i que tots plegats tinguin la talla personal i política que requereix un esdeveniment històric d'aquesta importància.