Aquest dimarts Roger Waters ha presentat el seu espectacle The Wall Live en un Palau Sant Jordi ple a vessar que ha vibrat amb un concert apoteòsic dominat per un escenari amb el mur com a principal protagonista, a més d’efectes sonors, visuals i d’il·luminació enlluernadors que han fet arribar l’èxtasi en algun dels moments principals. The Wall, mític àlbum del grup Pink Floyd, va ser editat l’any 1979 i és considerat un dels millors exemples de la història del rock, a més de ser el disc més venut de la dècada de 1970 i un dels principals de tots els temps. L’actual gira mundial va començar el setembre del 2010 i aquest final de març ha fet escala a Barcelona, amb concerts ahir i avui. A més de la brillant escenografia que comença amb la construcció del mur durant l’apassionant hora llarga de la primera part i acaba amb la seva destrucció cap al final de la segona, destaquen amb llum pròpia algun dels temes com és el cas de Mother, amb un acústic impressionant d’un Waters que es mostra en plena forma als seus 67 anys, Comfortably Numb, Run like Hell o The Trial. Apunt final: han passat 32 anys de l’estrena, però la vigència de les lletres és absoluta, tant én el convuls món de final dels setanta, com en l’actual avançat del segle XXI; canvien les imatges i les situacions, però els murs segueixen dominant la societat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada