Paradoxes mundials. Mentre el Japó seguix pendent de les conseqüències de la central de Fukushima, Portugal s’ensorra per la crisi o les tensions creixen a la Mediterrània amb la guerra oberta a Líbia i la duríssima repressió a Síria, bona part del món mediàtic i real gira la seva mirada cap a Melbourne, Austràlia: aquest dissabte ha arrencat el Mundial de Fórmula 1, aparador d’esport, mecànica, glamur i un gran circ econòmic dominat pel controvertit Bernie Ecclestone; dinou grans premis –n’havien de ser vint però el primer, Bahrain, s’ha descartat per motius obvis– amb els cotxes de Red Bull, McLaren i Ferrari com a favorits, i amb cinc campions del món a la graella, destacant Vettel, Hamilton i Alonso que comencen com a principals candidats, a més del paper que pugui jugar el català Jaume Alguersuari progressant amb el seu Toro Rosso; el 22 de maig les curses arriben a Montmeló amb el Gran Premi d’Espanya, just abans de celebrar-se el més esperat de tots, Mònaco. Enguany, la Índia es consolida com a país d’economia emergent que obté un premi, i d’aquí a pocs anys serà el torn, entre d’altres, de Rússia. En el món de la Fórmula 1 i com deia el famós àlbum dels britànics Supertramp, Crisis? What Crisis?
Visca la F1! Els dinars dels diumenges no serien el mateix sense el brunzit dels cotxes de fons.
ResponElimina