L’economia global segueix tranistant per l’abisme amb la possibilitat de caure: milions de persones en perill de mort de fam a la banya d’Africà (Somàlia bàsicament), Portugal i Grècia que ja han caigut ben avall i han hagut de ser rescatats per la Unió Europea amb Alemanya al capdavant, tensions dures als Estats Units, previsions de possible fallida a Espanya i Itàlia, creixement menor a la Índia o la Xina. Tenim un problema, i aquest es diu crisi econòmica, pànic social, previsió de pessimisme. El deute espanyol cada cop més alt, la borsa amb vuit dies seguits de baixada, l’atur al voltant del 20%: quan trigarà Espanya a ser rescatada? A l’altra banda de l’oceà, la gran potència mundial en hores baixes: pacte al darrer moment per evitar la catàstrofe econòmica nord-americana, amb un acord entre demòcrates i republicans que no convenç a uns ni altres, amb un Obama en les hores més baixes que ha hagut de renunciar al seu programa apretat de forma indigne pel Tea Party, l’ala extrema dels republicans. Hi ha qui lamenta les retallades a Catalunya, però la previsió és que hagin d’augmentar i començar a fer trontollar els treballadors públics i els serveis gratuïts bàsics; quan començarem a aplicar a casa nostra el necessari copagament sanitari, un euro per visita que ajudaria a sanejar el pressupost més alt del Govern? Cal que es posin les cartes sobre la taula, cal prendre mesures fortes ja, cal deixar clar que l’abundància i la vida alegre que s’ha viscut els darrers anys està acabada: hi ha molta, massa, gent que ho passa malament i que no arriba: parelles amb fills petits, aturats, persones sense un futur clar; qui tingui la recepta per començar a aplicar mesures impopulars, dures però fonamentals, serà qui encapçali la recuperació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada