Benvinguda

Entreu en un espai d'anàlisi, reflexió i comunicació sobre aspectes del món contemporani: política, internacional, societat, cultura, esports, cuina. Llibertat i paraula.

diumenge, 21 d’agost del 2011

JMJ

Aquest diumenge ha finalitzat la Jornada Mundial de la Joventut que ha convocat centenars de milers de joves arribats d'arreu del món fins a Madrid durant una setmana que començà amb alguns actes previs a ciutats com Barcelona o València. La presència del Papa Benet XVI durant quatre dies a la vila del Manzanares ha estat l'epicentre d'aquest trobada de joves catòlics que ha viscut el seu apogeu amb la celebració eucarística a l'aeròdrom de Cuatro Vientos que ha congregat pràcticament un milió i mig de persones. Inclemències meterorològiques com la fortíssima calor o el xàfec que caigué dissabte al vespre no han deslluït unes jornades del tot exitoses pel que fa a convocatòria, superant amb escreix les previsions inicials. L'esdeveniment ha estat envoltat per la polèmica: una gran despesa en seguretat i logística, la possible confrontació papal per les polítiques del govern de ZP, les nombroses manifestacions de protesta pels actes, el lamentable intent d'apropiació de la figura papal per part d'alguns altaveus mediàtics cavernícoles que encara pensen o creuen que es pot retornar al nacionalcatolicisme ibèric d'altres temps, a més de dificultats d'organització a causa de la massificació de diversos actes. Benet XVI ha fet discursos per a tots els gustos, reclamant altra vegada l'evangelització d'una Europa cada dia més laica, però també focalitzant alguns dels problemes reals com la crisi econòmica o l'atur juvenil; una visita molt més pastoral que política, amb trobades amb els principals dirigents de l'Estat, però sobretot posant el focus en els milers de congregats. És evident que múltiples aspectes de l'Església Catòlica necessiten una reforma profunda i estructural (paper directe de la dona, adaptació als nous temps,...) però ha quedat altra vegada demostrat el perquè és segurament la institució amb més força de moviment del món, a més de ser un cas únic: dos mil anys després, el successor de Sant Pere segueix sent probablement la icona mediàtica més destacada que existeix: ja sigui a favor o en contra, difícilment sorgeix la indiferència.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada