20-N: Eleccions!

Bambi ha dit prou. José Luís Rodríguez Zapatero, president del Govern d’Espanya, ha convocat eleccions generals pel diumenge 20 de novembre del 2011 amb l’objectiu que el nou executiu pugui afrontar uns pressupostos difícils marcats per la crisi econòmica que sacseja l’estat. ZP, escollit president el 14 de març del 2004, tres dies després dels brutals atemptats de Madrid que deixaren qüasi dos-cents morts, ha viscut més de set anys de govern marcats per un inici d’esperança, d’alternativa, d’una possibilitat nova, d’un govern diferent, amb sensibilitats autonòmiques, amb una imatge moderna, amb grans promeses, amb un avenir positiu; però dues legislatures després, els somnis han viscut un despertar sovint amarg, amb una oposició molt dura, i amb un gran nombre de promeses que han quedat en el calaix superades pel pragmatisme de la política i pel govern de les grans corporacions mediàtiques i econòmiques que han anat marcant camins diferents, a més d’un progressiu desgast del líder, agreujat per la manca de concreció de moltes propostes i un gran desengany. A més, en els darrers anys, l’estocada definitiva ha estat un atur ofegador, un abisme econòmic pel qual Espanya deambula amb la possibilitat de caure ben avall. Eleccions, per tant: amb un claríssim favorit, Mariano Rajoy amb un PP discutible; amb el millor candidat que pot oferir el PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, bèstia política com n’hi ha poques, excel·lent orador i gran negociador que té la missió -atenció, factible- d’evitar l’escombrada popular; amb partits que tenen molt a dir: IU, amb voluntat de créixer, Bildu amb objectiu de consolidar-se, UPyD amb ganes de treure vots als dos grans, BNG, CC i PNV a seguir amb el tacticisme, ERC a evitar una altra tragèdia electoral, i CiU, amb Duran i Lleida com a candidat, a fer valer la seva presència institucional per tal de poder obtenir acords que acostin els objectius de la federació, amb el pacte fiscal a l’horitzó. Comencen mesos de precampanya; “només” cal determinar un nom, amb una missió clara: qui s’encarregarà d’aplicar totes les mesures que dictarà la Unió Europea.