Catàstrofe nòrdica

Noruega viu immersa en la tragèdia, la desolació i el desconsol després del brutal atemptat d’aquest divendres: més de 90 morts, la majoria joves, en la pitjor desgràcia del país des de la Segona Guerra Mundial. El desastre començà divendres a les 13:20h amb l’explosió d’una bomba en edificis governamentals del centre de la capital, Oslo, que deixà un mínim de set morts i desenes de ferits; però l’horror arribava dues hores després a l’illa d’Utoya, a uns quaranta quilòmetres de la capital, on hi havia l’acampada que se celebra cada estiu de més de cinc-cents joves d’entre 14 i 17 anys del Partit Laborista: un home armat entrà fent-se passar per guàrdia de seguretat i obrí foc contra la multitud causant un mínim de 84 morts, sembrant el pànic entre el jovent que fugí nedant desesperadament. El govern i el rei Harald han condemnat enèrgicament l’atac, sent conscients que es troben davant d’una de les pitjors situacions imaginables. La polícia ha detingut el pressumpte autor de la matança d’Utoya: Anders Behring Beivik, un noruec de 32 anys, de marcat caire ultranacionalista d’extrema dreta, amb opinions xenòfobes. Un país que té la seu del Premi Nobel de la Pau, de caire tranquil i amb pocs actes violents s’enfronta ara a un malson de dimensions gegantines; la classe política i la societat noruega en general hauran de fer front a un atac directe contra la seva línia de flotació: qualsevol mort és una tragèdia però quan les xifres parlen de més de vuitanta joves assassinats que potser algun dia haurien format part de la classe política, la dimensió agafa més volada. L’únic que havien fet aquestes noies i aquests nois era reunir-se per parlar de política, poder estar uns dies en convivència i parlar del futur, del seu país; quin mal havien fet? Vivim èpoques de crisi econòmica, de valors, de xoc; que l’horror noruec no es repeteixi, mai. Condemna absoluta, suport a les víctimes i famílies, i contundència amb els autors materials i ideològics de l’atac: justícia severa, sense esquerdes, radical no a qualsevol actuació que suposi vexació, xenfòbia, atac a l’altre de forma indiscriminada: la ultradreta està present a la societat, també a la nostra, que la classe dirigent reaccioni abans que sigui tard, cal extirpar el càncer xenòfob abans que afecti l’organisme.