Independència abstencionista

14 d’abril, vuitantè aniversari de la proclamació de la República. A Catalunya, el dia després que el Parlament no hagi votat a favor de la proposició de la llei de declaració d’independència; i que no hi hagi votat a favor tampoc vol dir que hi hagi votat en contra, tot i una victòria aparent del no: un 10% a favor, menys d’un 40% en contra… La proposta fou presentada per Solidaritat Catalana i era l’estrella del programa que encapçalà Joan Laporta a les eleccions del 28-N, un Laporta que ja no forma part d’aquest partit i que va a les llistes d’ERC a les eleccions municipals de Barcelona. El resultat de la votació al Parlament és mostra de la complexitat: 13 vots a favor (ERC, SI i Laporta), 49 en contra (PSC, PP i C’s) i 71 abstencions (ICV i CiU); curioses aliances: l’independentisme aparentment fracturat vota junt, PSC i PP aparentment oposats voten junts, CiU i ICV aparentment antagònics voten junts… Convergència i Unió ha exposat el perquè de la seva decisió: la causa és molt nobla, la independència no forma part ara del programa electoral més immediat, podria dividir el país en un moment delicat, i ara cal treballar fort per tal d’aconseguir un pacte fiscal just i absolutament necessari per una economia que passa per hores baixes. Pel que fa al PSC, justifica el no tot dient que l’actual marc jurídic no contempla la possibilitat; el PP i C’s han exposat tots els fantasmes possibles, des de l’empobriment del país passant pel delicte, invocant a Déu o a Ponç Pilat en algun moment de les seves exposicions; finalment, ICV ha justificat l’abstenció dient que no estava d’acord ni en l’electoralisme de SI ni en els arguments prehistòrics de PP o C’s, mentre que ERC no vol posar límits a res. Seguim amb el tacticisme i la recerca del votant per les properes eleccions municipals i generals, unes que podrien reforçar CiU, les altres al PP…